El 2011, la peruana Gabriela Wiener (Lima, 1975), escriptora i periodista gonzo –es diu de qui integra la seva pròpia experiència en el que escriu–, va prendre una decisió que acabaria sent transcendental: se’n va anar a viure a Madrid amb el seu marit, l’escriptor Jaime Rodríguez, i la filla de tots dos. Temps després la família creixeria de manera inusual amb un nou model de relació conjugal a l’incorporar l’activista i música Rocío Bardají, amb qui Rodríguez va tenir un fill que Wiener considera també seu. Un llit de tres places i diverses habitacions on trobar intimitats alternatives són testimonis d’una experiència poliamorosa que el trio va portar fins i tot a un escenari. La nova vida va suposar també per a l’autora una presa de consciència política i fruit d’ella és el seu nou llibre ‘Huaco retrato’ (Literatura Random House), en el qual conflueixen la mort del pare –un polític i periodista que va portar una doble vida domèstica– i la figura del possible rebesavi Charles Wiener, un austríac a sou de l’Estat francès que va espoliar tres mil ‘huacos’ –ceràmiques precolombines– i va arribar a comprar un nen indígena que es va emportar a l’Exposició Universal de París, en la qual es va exposar un zoo humà de persones racialitzades.