Les cançons de Serrat continuaran sonant en directe amb les versions d’una infinitat d’artistes

Serrat és un dels nostres autors més versionats, i s’han acostat a la seva obra artistes de tendències molt variades: cantants melòdics, flamencs, rumbers, veus del jazz i rockers de divers pelatge. Alguns d’ells hi han deixat una empremta distintiva, fent seu el tema i integrant-lo al seu repertori. De l’influx de Serrat en les successives generacions va retre compte Estopa quan va començar a integrar ‘Me’n vaig a peu’ en els seus concerts per terres catalanes. Una adaptació amb ritmes rumbers, «una miqueta desvirtuada, amb una miqueta de flamenc i de salsa», així la va presentar David Muñoz una nit a Luz de Gas. Els germans la van arribar a gravar amb el seu autor en el ‘boxset’ de quatre compactes ‘Antología desordenada’ (2014), i la van compartir de nou en l’especial de la Nit de Nadal de TVE. Una elèctrica ‘Señora’ El cançoner de Serrat ha anat de mà en mà, i de boca a orella, a través de grups pop com Tachenko (‘Mediterráneo’) i El Canto del Loco (‘Aquellas pequeñas cosas’), i d’una institució del rock, Los Enemigos, que van gravar una energètica ‘Señora’ per al disc de tribut ‘Serrat... eres único!’ (1995). El tema va arribar a les seves mans de retruc, ja que era un dels que cap dels implicats en l’àlbum havia elegit, però es va convertir en peça habitual dels seus concerts. D’aquest treball col·lectiu, que va donar peu a una segona entrega deu anys després, surten altres aproximacions valuoses, com el sentit ‘Romance de Curro ‘el Palmo’’ en la veu d’Antonio Vega. En altres registres cal esmentar el ‘Lucía’ que es va fer seu Pasión Vega, i l’ecologista ‘Plany al mar’ que Sílvia Pérez Cruz ha compartit amb el mateix Serrat. Des del flamenc, Mayte Martín amb ‘Paraules d’amor’ i Enrique Morente anotant-se les ‘Nanas de la cebolla’, peces incloses en dos discos d’homenatge, ‘Cantares. Los artistas flamencos cantan a Serrat’ (2012) i ‘Los flamencos cantan a Miguel Hernández’ (2013). L’intimisme jazzístic va embolcallar Laura Simó i el recentment finat Francesc Burrull en l’exercici ‘serratià’ integral de ‘Temps de pluja’ (2010), i la llatinitat tropical va subministrar, de la mà d’artistes com Silvio Rodríguez o Chucho Valdés, registres inèdits en dos volums de ‘Cuba le canta a Serrat’ (2005-07). L’impacte de David Broza Però les adaptacions significatives es remunten als vells temps, quan Marisol es va marcar una vivaç ‘Tu nombre me sabe a yerba’ (1969), versió tan recordada per molts com la del seu autor, i Nuestro Pequeño Mundo va portar ‘Vagabundear’ al seu llenguatge folk (1975). El cançoner va saltar a Itàlia amb Mina, que ja el 1969 va posar tot el seu sentiment a ‘La tieta’ (‘Bugiardo e inconsciente’), i més endavant, va portar al seu camp ‘Balada de otoño’ i ‘Romance de Curro ‘el Palmo’ I a Serrat li deu l’israelià David Broza un dels seus episodis de més èxit, l’àlbum ‘Haishá sheiti’ (‘La dona que jo estimo’, 1983), integrat per adaptacions a l’hebreu, que va obtenir un gran èxit comercial al seu país i va recordar el poder d’aquest cançoner més enllà de les fronteres culturals.

Les cançons de Serrat continuaran sonant en directe amb les versions d’una infinitat d’artistes

D’Estopa a Pasión Vega, passant per Los Enemigos, Mayte Martín o David Broza, han incorporat al seu món les composicions del cantautor del Poble-sec

El més llegit