Les últimes nominacions als Goya han certificat una cosa que ja sabíem des de fa molt temps, i és que els premis es reparteixen entre unes quantes pel·lícules i que la resta es queda sense cap tipus de reconeixement malgrat que ho mereixin. Hi ha un tipus de cine espanyol que continua sent invisible, que els Goya no veuen o, el que és el mateix, que els acadèmics no veuen, tant en sentit literal com figurat. Pot ser que no els interessi, que els seus gustos estiguin condicionats, que hi hagi una pressió més gran per part de les grans distribuïdores, que es produeixin vetos, que es voti pels amics. Però el cas és que aquestes pel·lícules no hi són, no apareixen representades, com si no existissin.