Nick Hornby domina els ressorts de la ‘romcom’ com ningú. Sap que, perquè una comèdia romàntica funcioni més enllà dels seus estereotipats hàbits, la diferència és el primer. La relació entre Lucy i Joseph acumula tantes diferències –de raça, d’edat, de classe– que sembla concebuda per ser símbol d’alguna cosa, que tampoc és gaire freqüent en el gènere. El més fàcil seria entendre ‘Alguien como tú’ com una metàfora d’una Anglaterra dividida, cosa que explicaria per què està ambientada als voltants del referèndum del Brexit. En aquest esquema politicoamorós, Hornby intentaria comprendre aquest país enfrontat per la perplexitat (dels que es volen quedar) i la ràbia (dels que volen escapar-se), posant sensatesa i empatia en un escenari que deixa clar per qui va votar aquell negre dia de juny. Potser té raó certa crítica britànica, que ha acusat l’autor d’‘Alta fidelitat’ de no aportar gran cosa al debat Brexitià, que, a la terra de Boris Johnson, està tan gastat com el procés a Catalunya o el preu de la llum a tot Espanya, però la resta d’europeus agraïm que algú ens recordi que el món és boig a tot arreu, i que hi ha gent de bé que s’enamora malgrat això. Malgrat, a la fi, el que semblen diferències irreconciliables.