El grup saragossà segueix a la seva, construint una carrera modèlica sense passos en fals. Aquesta col·lecció de cançons armades a l’estudi (i no al local d’assaig, com estava sent habitual) no ho és en absolut, amb la seva estimulant reivindicació d’un pop d’ampli espectre que va de la balada emocionant (‘Oso de Plata’) a la despreocupació eurodisco (‘Cuatro estrellas’) i que torna a constatar l’exquisit gust musical de Sebas Puente i Sergio Vinadé i la seva punteria a l’hora de disparar versos memorables.
Els discos de la setmana
Crítica de ‘Las discotecas de la tarde’, de Tachenko: sense passos en fals
Temes:
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"