Ens trobàvem l’altra tarda preparant el menú del sopar per als nostres distingits comensals –un molt britànic ‘fish pie’ amb sobres de lluç i bacallà–, asseguts entorn de la taula de la cuina, davant un bon munt de patates per pelar, quan un dels ajudants, d’ascendència irlandesa, li va donar per recordar les fatigues que havien passat els seus ancestres durant la fam de la patata. ¡Ah, quina època tan terrible! Els ‘hungry forties’, els famèlics anys 40 del segle XIX, quan una crisi comercial de mil dimonis es va conjurar amb un fong maleït que va arruïnar la collita de patata de tot el continent. A la verda Irlanda, tan dependent la dieta del tubercle, el daltabaix es va allargar durant anys per una suma de mala fortuna, negligència i l’absentisme terratinent. ¡Un milió de morts! La catàstrofe encara batega en la memòria col·lectiva.