Fins a 1986, cap escriptor africà havia guanyat el premi Nobel de literatura. Ni cap negre. I el primer africà i el primer negre en aconseguir-ho va ser Wole Soyinka. L’autor nigerià havia sigut reconegut principalment per la seva trajectòria teatral, pels seus relats, pels seus importants assajos sobre la cultura del continent negre i les polítiques dictatorials que havien donat lloc a tantes guerres, també sobre la seva experiència autobiogràfica a la presó, on va ser tancat pel seu activisme. En aquell moment ja havia escrit ’La estación del caos’ (1973), la seva última obra narrativa. Ara, gairebé 50 anys després, torna a la ficció amb ‘Crónicas desde el país de la gente más feliz de la Tierra’, editat per Alfaguara, novel·la en la qual el mític escriptor aborda la sàtira a través d’una intriga de misteri, detectivesca, sobre el trànsit de membres humans robats en un hospital en la qual trobem pícars, emprenedors, predicadors i polítics corruptes.