S’està acabant l’any del centenari d’Emilia Pardo Bazán, de la seva mort, i encara continuen apareixent per a la nostra alegria reedicions del més variat, ja que la incombustible comtessa, desbordant d’energia i talent, va cultivar tots els pals de la baralla. Que sapiguem, les últimes repesques són el seu receptari ‘La cocina española antigua’ (La Umbría y La Solana) i ‘La cita y otros cuentos del terror’ (Nórdica), una selecció a càrrec de l’escriptora Care Santos, que també la prologa. Deu relats –en va escriure més de 400 al llarg de tota la seva vida– recollits en una bonica edició en tapa dura il·lustrada per Elena Ferrándiz, l’estil de la qual, elegant i expressiu, s’avé molt bé amb la coloratura de les narracions, més lúgubre que terrorífica: un rostre il·luminat per una espelma que entreobre una porta, una mossegada vampírica a un coll femení consumit, un mausoleu cobert de neu, la silueta d’un ratpenat retallada contra la lluna plena.