Jack Kirby, rei del còmic

Per descomptat que Stan Lee va ser durant dècades l’ideòleg dels còmics Marvel, però sense els dibuixos de Jack Kirby (i la seva creació de personatges, que no tot va ser per obra i gràcia de Lee) res, probablement, hauria sigut igual. En l’edat d’or de la Casa de les Idees van brillar grans dibuixants: John Romita, Steve Ditko, els germans John i Sal Buscema, Gil Kane, Carmine Infantino, Jim Starlin... Però Kirby era Kirby, algú a banda, més elegant que tots els altres, d’anatomies precises, seqüenciacions fluides i experiments expressius, i això, en la il·lustració de superherois, era un do afegit. El que passa és que Lee, el guionista, va morir el 2018, després de remoure i renovar tots els universos possibles dels seus personatges amb un èxit considerable, mentre que Kirby, el que donava cos a les seves idees, ho va fer abans, el 1994, quan l’univers superheroic no donava en els còmics, i molt menys en el cine, els rèdits actuals. Per a les noves generacions, Lee continua sent Déu. Kirby és una ombra una mica difuminada del passat. Cras error. Per això l’adaptació d’‘Eternals’ dirigida per Chloé Zhao és tan important des d’una perspectiva històrica, ja que es tracta d’un dels pocs còmics creats, escrits i dibuixats en solitari per Kirby al llarg de la seva carrera, sense compartir autoria amb Lee. La col·lecció ‘The Eternals’ es va començar a publicar el juliol de 1976 i era una mena de refós d’un intent de còmic mitològic, ‘Nuevos dioses’, que Kirby havia creat el 1971 quan va abandonar durant un temps Marvel per anar-se’n a l’editora rival, DC Comics. De tornada a les instal·lacions marvelianes, va reactivar el projecte –cancel·lat al poc d’aparèixer–, va canviar el títol, va modelar nous personatges i va donar vida a una sèrie en què el concepte de superheroi es transmutava en una cosa diferent a través de la mitologia i la ciència-ficció. Tampoc va ser un èxit, però després de la seva cancel·lació, moltes de les seves idees i personatges es van anar estenent per l’univers Marvel. El 1985 va aparèixer una minisèrie dibuixada per Sal Buscema, mentre que John Romita Jr. i Neil Gaiman la van actualitzar el 2006 integrant-la amb altres figures de l’ecosistema Marvel, una cosa en què Kirby mai havia cregut. L’autor va trepitjar el carrer del seu Nova York natal com si fos el Weegee dels dibuixos, coneixent gàngsters i policies. Fet a si mateix. «Ets el John Garfield del món del còmic», li va dir el seu amic Will Eisner. Aquests dos titans del còmic van mantenir una xerrada en la convenció de còmics de San Diego el 1982. Reproduïda al llibre ‘Shop Talks. Conversaciones con Will Eisner’, és una mina d’informació veraç sobre l’edat d’or del còmic nord-americà. Kirby li va explicar al creador de ‘The Spirit’ que les idees eren seves, que va crear Spiderman amb el seu amic Joe Simon –en una història mai publicada titulada ‘L’aranya de plata’– fora de DC i Lee se’l va emportar després a la seva editorial. Eisner li pregunta si Lee escrivia els guions del que feien llavors, i Kirby contesta categòricament: «No, l’Stan no escrivia; ho feia jo». De Kirby va ser, per exemple, la configuració de Hulk, La Massa, sota la influència dual de ‘Doctor Jekyll i Míster Hyde’. I explica com l’editorial va voler cancel·lar la sèrie del gegant verd als tres números, però llavors els ‘comic books’ de superherois ja havien entrat en l’àmbit universitari i tenien un públic nou i entregat. El Hulk de Kirby i Lee és avui un clàssic. Com els altres personatges que van crear junts, superherois humanitzats com Els 4 Fantàstics, X-Men, Els Venjadors, Estela Platejada... Kirby va començar en els estudis d’animació de Max Fleischer, va debutar com il·lustrador a l’estudi de Will Eisner i Jerry Inger a finals dels 30, va passar un període a l’editorial de l’empresari Fox, on cobrava 15 euros per retocar els dibuixos d’altres, i va tenir el seu primer període d’esplendor en la fecunda col·laboració amb Joe Simon a l’editorial de Martin Goodman –oncle de Stan Lee– que donaria com a principals fruits ‘My date’ i ‘Young romance’, primers còmics romàntics de l’època, i, el 1941, ‘Capità Amèrica’, escrit i dibuixat a llapis per Kirby, i retolat i tintat per Simon. A l’entrar a Marvel als 60, Kirby tenia aquest lema: «Qui dibuixa el guió també l’ha d’escriure». L’autoria se la repartiria amb Lee, que més que escriure guions, era un polvorí de conceptes. Van ser l’autèntic duo dinàmic de Marvel durant anys. Kirby va modernitzar el mitològic Thor basant-se en ‘Els tres mosqueters’ i envoltant-lo d’altres personatges. Les seves contribucions gràfiques van ser revolucionàries: «Feia sortir els personatges de les vinyetes, els feia saltar per la pàgina de forma cohesiva per facilitar la lectura». A Kirby el van influir Milton Caniff, Hal Foster i Alex Raymond, clàssics abans que ell. Kirby va influir legions, com queda palès al llibre ‘Jack Kirby’s heroes and villains’ (1994), un compendi dels seus personatges característics tintats per Mike Allred, John Byrne, Frank Miller, Geof Darrow, Dave Gibbons, Jim Lee, Mike Mignola, Mark Schultz, Jim Steranko, Dave Stevens i Jim Starlin, entre altres. Déu-n’hi-do. ‘Capitán América: El bicentenario’, editat aquí el 2000 en format gegant, és una obra majúscula. En la segona meitat dels 90 es va publicar la revista ‘The Jack Kirby collector’. ‘The art of Jack Kirby’, llançat a tot luxe dos anys abans de la seva mort, és un compendi essencial de la seva obra. I per als que vulguin conèixer d’on venen els ‘Eternals’, Planeta DeAgostini va compilar el 2005, a la col·lecció ‘Jack Kirby: Cuarto mundo’, els 11 números que van arribar a publicar-se de ‘Nuevos dioses’.

Jack Kirby, el rei del còmic a qui ‘Eternals’ torna el seu tron

L’univers cinematogràfic de Marvel s’endinsa en els mitològics ‘Eternals’, film que s’estrena aquest divendres. Repassem aquí la trajectòria del seu imprescindible autor, difuminat en els últims temps per la fama de Stan Lee

El més llegit