El vers delirant, dissortat, tel·lúric, trasbalsador i ple d’angoixa i desolació que s’entreveu en la poesia infernal de Raúl Zurita(Santiago, Xile, 1950) bascula entre el cant coral a la natura i el pes dilatat de la memòria històrica que intenta no oblidar l’esdeveniment que marcarà la seva vida i la seva obra: el seu empresonament i tortura durant la dictadura de Pinochet. Una obra intimista que recrea la pulsió viscuda recreant els trets naturals que habiten en l’home i la música personal d’un vers amb una cadència gairebé inoblidable: el vers de «pequeños tipos rotos en un pequeño país roto» forjat en la referència inexcusable de la seva obra, la ‘Divina Comedia’.