Ha mort Leonard Cohen però això no es nota al supermercat. L’enganxosa melodia que vol ser reclam inunda els passadissos i fa olor de pa acabat de fer amb massa precuinada. La peixatera grassa continua fent insinuacions als jubilats mentre trosseja calamars –producte descongelat, no tornar a congelar‒ i extreu amb violència els ulls als lluços amb els seus dits artrítics. Perden llustre i es panseixen sense remei els xampinyons de la superfície de la capsa de cartró amb el nom en lletres capitulars d’una cooperativa en franca expansió. Una nena mulata grapeja les llenties pardines i els cigrons de Fuentesaúco: les seves mans d’ungles mossegades regiren el llegum i el vaivé provoca un terratrèmol en algun lloc de l’escorça terrestre que només capten els sismògrafs més sensibles. Carn vermella, caça, aus i triperia fina per a homes solitaris; s’aferren a la cistella com a un clau. Cremant.