Es mesuri en xifres o en noms propis, el Manga Barcelona viu una edició apoteòsica de tornada a la presencialitat que ni la copiosa pluja ni les cues amb paraigua i revenedors d’entrades han pogut destenyir. Sota el cel més gris d’octubre, aquest dissabte llueix tot un arc de Sant Martí de cabells de colors, disfresses estrambòtiques, cultura i passió nipones, bonrotllisme i dosis de genialitat a base de llapis i paper. Per a alguns la màgia era en un sabre de plàstic a l’esquena, símbol de la iconografia que viu un autèntic boom a Catalunya, per a altres, en el poder d’un dibuix. El poder del saló és tal que –sembla ser que per primera vegada en 27 edicions– ha barrejat una legió d’‘otakus’ amb un president, Pere Aragonès (previst a la tarda) i, hores abans, amb el ministre de Cultura, Miquel Iceta, que aquesta vegada no ha ballat, però sí que ha complert el cerimonial de trencar el barril de sake.