‘The conductor’ o la revolució de Marin Alsop en la clàssica

«La meva idea era fer una pel·lícula sobre la dona que va ser assistent de Leonard Bernstein que apareix al final de la pel·lícula. L’últim que volia era veure’m 90 minuts en una pantalla. Però la realitzadora Bernadette Wegenstein va voler explicar la meva història», explica Marin Alsop, pionera en la direcció orquestral (Nova York, 1956) que actualment dirigeix una de les tres orquestres més importants de la capital austríaca, la Simfònica de la Ràdio de Viena. Així de modesta és aquesta mestra malgrat ser una gran lluitadora que ha trencat el sostre de vidre en la clàssica. La seva gesta queda plasmada a ’The conductor’, pel·lícula documental que podrà veure’s en la nova edició del festival In-Edit. La cita, que comença aquest dijous als cines Aribau amb ‘American rapstar’, compta amb films com ‘Jane by Charlotte’, un retrat de Jane Birkin realitzat per la seva filla Charlotte Gainsbourg; ‘Laurent Garnier: off the record’, centrat en l’univers de la música electrònica; ‘L’home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa’, i ‘No somos nada. La Polla Records’. Alguns títols estan disponibles també a in-edit.tv i Filmin. Wegenstein segueix cronològicament la història d’Alsop, mostrant fotografies, bussejant en els seus records i en els sentiments d’aquesta nena que va decidir ser directora d’orquestra amb 9 anys després d’assistir a un concert de la Filharmònica de Nova York. Al podi hi havia el llegendari Leonard Bernstein, compositor i músic magnètic, que es convertiria en el seu tutor en el seu primer curs a Tanglewood molts anys després després d’una dura travessia, quan Alsop tenia 33 anys. El camí no va ser fàcil. «De vegades no sabies si et rebutjaven per ser dona o per no tenir prou experiència». Cada negativa la va portar a superar-se. Als 25, després de no ser acceptada en un curs de direcció a Julliard, on va estudiar violí, va muntar la seva pròpia orquestra, Sting Fever, un conjunt de swing creat amb alumnes del mateix centre. I tres anys després va crear l’Orquestra Concordia gràcies a l’ajuda de l’empresari Tomio Taki que va finançar el projecte. «Amb els anys he vist que tot allò va ser una gran lliçó de vida que ara comparteixo amb els meus alumnes. Ells també rebran molt rebuig i has d’aprendre a afrontar-lo». Tot i que el mateix Bernstein va reconèixer que la música dirigida per ella no tenia res de diferent de la que faria un home, el cert és que amb Alsop va arribar un debat que ara sembla superat. «Les noies d’avui no els sorprèn que una dona pugui ser directora. Això és magnífic. Però no és tan habitual veure dones al podi. Hi hauria d’haver més directores, dones de tot tipus. I això encara queda lluny». Ella, que va ser la primera dona a capitanejar el concert de comiat dels BBC Proms a Londres amb la Simfònica de Sau Paulo (Brasil), de la qual és directora honorífica, espera que la pel·lícula serveixi per inspirar noves generacions a lluitar pels seus somnis. El film també recull el seu polèmic aterratge com a titular en la Simfònica de Baltimore, una de les orquestres importants dels EUA. La seva actitud davant la situació i els seus dots per aconseguir els seus objectius artístics van apaivagar les crítiques. Aquest estiu s’ha acomiadat amb honors deixant un important llegat després de 14 anys. Més enllà dels 16 discos gravats, l’enorgulleix la connexió aconseguida a través de concerts i del programa social i educatiu Ochkids per a nens sense recursos. «Vaig començar amb 30 nens a qui ensenyàvem a tocar i ara ja n’hi ha 2.000 i són increïbles», recorda. Necessitem més dones als podis i veure algun dia una directora al top cinc del rànquing mundial Com Bernstein al seu dia, també ha volgut transmetre la seva passió per la música a d’altres. Alsop ha desenvolupat un programa de beques per ensenyar promeses femenines de la batuta. Des del 2002 ha sigut mentora de més d’una vintena i 19 d’aquestes estan en orquestres professionals com Marzena Diakun (Polònia, 1981), que s’ha estrenat aquesta temporada com a nova directora de l’Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid. Però, malgrat tot l’avançat, queda molt per fer. «És xocant que a la Filharmònica de Viena la primera dona entrés en l’orquestra el 1997 i que actualment només n’hi hagi set». Per a ella ser a la capital del vals i liderar una de les tres orquestres principals és important. Però insuficient. «Necessitem més dones als podis i veure algun dia una directora al top cinc del rànquing mundial». No creu que al seu país estiguin més avançats que a Europa quant a igualtat d’oportunitats per a directores. «Moltes de les nostres actituds són de la vella escola, hi ha molts prejudicis encara en la nostra societat per qüestions de gènere i de raça. En aquest sentit prefereixo Europa. Aquí et poden dir: ‘Mai contractarem una dona’. Als EUA, en canvi, s’escuden que no ets prou bona i coses per l’estil». ¿Va ser l’amor per la música o les seves ganes per lluitar contra el mur que tenia davant el que va fer que perseverés? «Hi va haver una mica de les dues coses. És possible convertir el rebuig en gasolina per aconseguir el que vols. És dur ser rebutjat, a ningú li agrada. Però si ho saps capgirar és una força poderosa».

Marin Alsop, la dona que va trencar el sostre de vidre en la direcció d’orquestres

La realitzadora Bernadette Wegenstein repassa a ‘The conductor’ la història de la directora musical que va acabar amb el feu masculí al podi

La pel·lícula documental forma part de la programació del festival In-Edit que arrenca aquest dijous als cines Aribau i a la plataforma in-edit.tv

El més llegit