Cadascú suporta les seves debilitats com pot, i en nosaltres –¿per què negar-ho?– les vivendes maleïdes exerceixen una fascinació fortíssima. Tot i que entre els murs de l’Hotel Cadogan cohabitem vius i morts, tot i que disposem de taules flotants, alcoves amb portes que no s’obren mai i miralls sumptuosos que no projecten cap reflex humà, tot i que hauríem, dic, d’estar cauteritzats i fins i tot fastiguejats davant manifestacions d’aquesta estofa, continuem agenollats de por gustosa davant panteons, urbanitzacions en declivi i fàbriques abandonades. Per culpa de l’atracció magnètica cap a l’arquitectura espectral, hem destapat una ampolla del millor claret provençal després d’assabentar-nos que el llibre ‘Infestación. Una historia cultural de las casas encantadas’, publicat per la jove editorial Dilatando Mentes, ja ha arribat a la segona edició.
Hotel Cadogan