El tercer llibre de Jazmina Barrera (Ciutat de Mèxic, 1988) insufla saba fresca a la novel·la d’aprenentatge, amb nous codis, mitjançant les històries entrellaçades de tres adolescents –Mílada, Dalia i Citlali– en el seu trànsit cap a l’adultesa, cap a les violències de la vida. La mort sobtada d’una d’elles serveix de fulminant per bussejar entre capes superposades de temps i substància: la transformació del cos, la pèrdua (o alliberament) de la virginitat com a ritu de passada, l’avortament i la decisió respecte de la maternitat, la presa de consciència política i, sobretot, la recerca d’una identitat pròpia.