Crítica de teatre

L’empoderament de les verges suïcides

‘Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om’, d’Alícia Gorina, planteja un retrat generacional obertament polític, descolonitzador i antipatriarcal

L’escenari del Lliure es torna a omplir de joventut. Si al març ‘La malaltia’ ens deixava un retrat confús de l’artista adolescent a través de l’obra de Bruckner, Alícia Gorina planteja ara un exercici similar amb resultats notables. Es tracta d’una relectura escènica d’un film que va marcar la directora en la seva joventut, ‘Les verges suïcides’ de Sofia Coppola. Vint anys després, cinc adolescents prenen la paraula per desenredar el misteri de la pel·lícula, transformen la mirada fílmica que objectualitza la feminitat en veu i testimoni dels canvis polítics que projecten els feminismes.