Com que en aquest venerable hotel londinenc som d’estirp tan novel·lesca, ahir va passar el que va passar: l’esmorzar es va servir ja ben entrada la tarda, a l’estil de berenar del Barreter Boig, i es van quedar sense repassar les habitacions dels hostes, ai. La culpa la va tenir un llibre... Encara no s’havia fet de dia del tot quan una de les donzelles el va trobar obert al jardí, rere el roserar, sobre un dels banquets de ferro despintat, les seves pàgines remogudes per una brisa que arrossegava un estrany perfum, barreja d’oceà i taverna il·luminada amb llums d’oli de seu. La noia s’hi va acostar; la va atraure la imatge de la coberta, un vell sabre amb l’empunyadura d’asta, però va ser al llegir el títol de la novel·la quan no puc fer res més que portar-la corrents a la cuina i començar a llegir-nos-la en veu alta. Vam perdre completament la noció del temps.