La sèrie sud-coreana ‘El juego del calamar’ ens enganxa per la mateixa raó que en els últims anys ens han fascinat un grapat de pel·lícules procedents d’aquest país. De vegades no acabem de comprendre, des de la nostra perspectiva occidental, certs conceptes. De vegades riem amb situacions que en la cultura i forma de vida coreanes són corrents i tràgiques. Recordo una seqüència de ‘The host’, el tercer llargmetratge de Bong Joon-ho, que té lloc en un funeral col·lectiu. Els personatges ploren convulsament, de manera histriònica, però així és en una realitat que nosaltres no comprenem, o ara entenem millor gràcies al pròsper i atractiu audiovisual sud-coreà. ‘Paràsits’, l’últim film de Bong Joon-ho, va ser la clara demostració de com aquesta imatgeria tan particular –tot i que connectada amb certes pel·lícules europees dels anys 60 firmades per Joseph Losey o Pier Paolo Pasolini– ens podia conquistar tots amb un èxit inusitat. Ara són les telesèries les que juguen un paper similar. La indústria audiovisual de Corea del Sud ha vist clarament el filó i es disposa a explotar-lo.