El gènere fantàstic ha patit mil i una mutacions al llarg de les dècades, però la seva revolució més gran ha sigut gràcies a les dones. La mirada de les cineastes ho ha canviat tot i estem assistint a una autèntica convulsió en temps present. Dues de les directores que van formar part d’aquest efervescent moviment, en constant procés d’evolució, van ser Ana Lily Amirpour iJulia Ducournau. Totes dues van ser descobertes al Festival de Sitges amb les seves òperes primes, ‘Una chica vuelve a casa sola de noche’ i ‘Crudo’. Les dues van demostrar que tenien un univers personal capaç de dinamitar els codis patriarcals per establir una relació nova amb les imatges, tan política com sensorial. ¿Terror feminista? Anomenem-lo de la manera que vulguem. Les etiquetes s’han creat per anomenar el que no existia i per ser destruïdes una vegada assimilada la lliçó.