Com cada any i a falta d’una inexistent informació formal –una llista de nominats oficials que si es fes pública podria despertar no poques susceptibilitats en un gremi d’egos forts però fràgils com el dels escriptors i per això es manté en secret durant 50 anys–, si es vol parlar de favorits al Nobel de Literatura no hi ha més remei que acudir a les cases d’apostes, un lloc on l’especulació segueix estranys camins i la informació no és massa fiable. No hi ha més que remetre’s a la dada que l’escriptor israelià Amos Oz, mort el 2008 –cal recordar que el premi no es pot donar a títol pòstum– figuri al lloc número 26. En el número 20 se situa Javier Marías, únic autor en llengua castellana i aquest sí, viu. I que Murakami aparegués una vegada més fa uns dies al primer lloc sona a acudit gastat. En les últimes hores i desplaçat el japonès, l’ascens del romanès Mircea Cartarescu a la primera posició potser ens està dient alguna cosa. O potser no. Cal pensar que les filtracions en el jurat dels acadèmics suecs cada vegada són més dificultoses.