Romero i Sitges, un idil·li mantingut en el temps

Sent Sitges el festival més important del cine fantàstic, i sent George A. Romero un dels pares del terror modern, és normal que les pel·lícules d’aquest cineasta que va reinventar els relats de morts vivents, entre altres coses, hagin desfilat pel certamen i que ell mateix hagi vingut per presentar-les o rebre homenatges. El 2007 va ser el seu gran any en relació amb el festival: va venir amb ‘El diario de los muertos’ –on va portar els seus relats de zombis al terreny del fals documental, el metratge trobat i la càmera subjectiva– i per rebre el gran premi honorífic concedit pel certamen. Romero, a la seva manera, s’havia convertit en un cineasta polític que se servia del més popular dels gèneres. Entrevistat per a EL PERIÓDICO per Desirée de Fez, va declarar llavors: «Puc utilitzar els zombis per parlar de la situació política, social o cultural. Les meves pel·lícules no són entreteniment pur i dur, van sobre la gent i la seva forma d’afrontar els canvis». Dos anys després, ‘La resistencia de los muertos’ va estar a la secció Oficial Fantàstic Panorama. És la seva sisena i última entrega del temari zombi, alhora que la seva pel·lícula pòstuma, ja que va morir el 2017 sense haver rodat res més. Pas de rosca exigent, es desenvolupa en una petita illa on els seus habitants han de decidir si lluiten contra els morts que ressorgeixen de les seves tombes, o intenten mantenir-los amb vida mentre es busca una cura per a la pandèmia. El dia dels morts Ja abans, el 1985, Romero havia competit a Sitges amb ‘El dia dels morts’, en què un grup de científics i militars es refugien en un búnquer i estudien el comportament d’un zombi capturat. Lori Cardille va guanyar el premi a la millor actriu. El muntatge europeu de ‘Dawn of the dead’ (1978) va recalar a Sitges Clàssics el 2016. Segona pel·lícula de Romero dedicada a les seves criatures favorites, es va estrenar a Espanya com a ‘Zombi’ i va tenir un bon remake de la mà de Zack Snyder. Romero va esmolar les seves armes i va utilitzar els morts vivents per carregar contra el sistema capitalista: els supervivents queden aïllats i assetjats en un centre comercial, màxima representació del consumisme. ‘La nit dels morts vivents’ (1968), el film que va iniciar la seva saga de zombis i va posar els fonaments de l’imaginari que arriba fins als nostres dies amb la sèrie ‘The walking dead’, va poder veure’s en les sessions de Brigadoon de fa tres anys. Rodada en blanc i negre, amb menys de 100.000 euros de pressupost i sense intèrprets coneguts, és també una metàfora de la guerra del Vietnam i el racisme: l’únic supervivent de la matança perpetrada pels zombis és un home de raça negra tirotejat en l’escena final per la policia perquè el jove, en estat de xoc, és incapaç d’articular paraula i el confonen amb un zombi. Però la relació de Romero amb Sitges no es va limitar als films de zombis: ‘Atracció diabòlica’, sobre la relació de dependència entre un jove tetraplègic i una mona ensinistrada, li va reportar el 1988 els premis a la millor direcció i guió.

Romero i Sitges, un idil·li mantingut en el temps

El director, mort el 2017, va visitar en diverses vegades el festival, on es van veure les seves pel·lícules més importants.

El 2007 va rebre el gran premi honorífic del certamen.

El més llegit