‘Hail, hail San Luis’: els Stones no han iniciat gira en una ciutat qualsevol

Per a molts nord-americans, especialment urbanites, San Luis és avui en dia encara ‘flyover country’, aquesta part dels Estats Units que simplement observen des de l’aire viatjant amb avió entre les costes. Els Rolling Stones i qualsevol amb interès en la música nord-americana saben que és molt més. Una de les cinc ciutats indígenes del blues, tot i que sovint continuï estant oculta sota ombres d’altres enclavaments, és una parada tan obligatòria com Nova Orleans, Memphis, Nashville o Chicago per entendre una cultura sense la qual ni els EUA ni el món sonarien avui com ho fan. La seva ubicació geogràfica a la vora dreta del Mississipí va fer de San Luis punt neuràlgic natural de les primeres rutes comercials fluvials, després de les vies de tren que van construir la suor i les vides dels negres esclavitzats. El riu i el ferrocarril van fer de la ciutat al segle XIX la Porta a l’Oest que avui simbolitza el seu icònic arc i, al XX, punt clau en la ruta de la gran migració del sud al nord que sis milions de negres van protagonitzar abans i després de la Gran Depressió. I en tota aquesta història va anar filtrant en aquesta terra la música negra que clavava les seves arrels a l’Àfrica i que a partir sobretot de l’arrencada del segle XX va crear la música popular moderna. San Luis es vincula sobretot a un gènere, com recorda perfectament l’obertura a la ciutat fa només cinc anys del Museu Nacional del Blues. Però una exposició aquests dies al Museu d’Història de Missuri dedicada a ‘Els sons de San Luis’ ajuda a obrir el focus i entendre més coses. Michael Jackson va poder ser el rei del pop, però es pot considerar el pare del gènere Scott Joplin, un geni del ragtime que va posar els fonaments del que havia de venir quan en els seus anys a San Luis va escriure composicions com ‘The entertainer’, aquesta melodia que més d’un segle després pot taral·lejar qualsevol, especialment quan pensa en la banda sonora d’‘El cop’. A San Luis van confluir també a principis del segle XX un munt de músics que sortien de zones rurals i anaven a nuclis urbans de població creixent, genis itinerants que malvivien en molts casos en actuacions de carrer. Aquesta és la realitat que va retratar WC Handy a ‘St Louis Blues’ i és la que va viure, actuant per uns penics a les voreres, la noia Freda McDonald, que acabaria sent Josephine Baker. Així que van passar els anys va anar creixent i evolucionant a la ciutat el jazz i els pianos prodigats en locals van ajudar a donar pes en el seu blues a l’instrument, creant l’anomenat ‘so de San Luis’. Després arribaria una indústria de gravacions que va popularitzar el que havia sigut subcultura i li va donar el seu lloc comercial. Chuck Berry, el sant patró Mick Jagger, diumenge en el seu primer concert del No Filter Tour al Dome, sabia el que feia quan citava Chuck Berry, el més semblant al sant patró en aquesta ciutat, encara avui profundament segregada racialment però igual de profundament orgullosa d’un músic i una música que continua vibrant en una escena plena de locals, d’estadis a petits bars, entregats als directes. I sabia ‘el morrets’ el que feia també a l’esmentar-ho juntament amb Keith Richards. Pocs com el guitarrista han retut homenatge de paraula i a les cordes al pare de ‘Maybellene’ o ‘Roll over Beethoven’, per més que als assajos dels concerts per a ‘Hail, Hail, Rock and roll’ tots dos tinguessin algun xoc. I va ser Richards qui, després que el documental ajudés a treure les ombres de Johnnie Johnson, el pianista que va ser fonamental per al treball de Berry, va llançar una campanya que el va acabar portant al Hall of Fame del rock and roll. Són només alguns fills il·lustres musicals d’una ciutat sense escassetat de tòtems en molts camps culturals (aquí van néixer, per exemple, T.S. Elliot, Maya Angelou i Vincent Price). I a San Luis es va parir, per exemple, el remolí creatiu del duo que van ser Ike i Tina Turner; d’aquí van sortir Jeff Tweedy i el raper Nelly. Avui la ciutat manté alguns dels seus locals icònics de blues, llocs com el Blueberry Hill on va actuar centenars de vegades Berry o BBs Jazz Blues and Soups, part d’una zona que es coneix com ‘el triangle de les bluemudes’ i un dels locals que fan d’aquesta ciutat una versió menys professionalitzada que Nashville per a la música en viu. I se senten blues i rock, jazz i punk, clàssica i rap. ‘Hail hail San Luis’.

‘Hail, hail San Luis’: els Stones no han iniciat gira en una ciutat qualsevol

Vital al ragtime, crucial al blues i per això indispensable al rock and roll, la ciutat a la vora dreta del Mississipí que va veure néixer Chuck Berry és parada obligatòria, tot i que no sempre feta, per entendre la història musical dels EUA

El més llegit