Fascinació per la lava: Deu fites culturals sobre el poder dels volcans

La força tel·lúrica dels volcans ha atret l’atenció de multitud de creadors, encisats per la potència visual i metafòrica dels seus focs colèrics, les seves esquerdes mortals i les seves laves ardents. Més enllà de l’irresistible reclam que el magma i les fumaroles han significat per al cine-espectacle, amb infinitat de propostes que van des de l’irresistible clàssic ‘Al este de Java’ a delirants ‘exploits’ de la nostra era com a ‘Avión vs. Volcán’, la fascinació volcànica és molt present en la literatura, la música, el cine d’autor, el documental i, faltaria més, les sèries televisives. Esglaiats, també fascinats, pel riu de lava que recorre l’illa de La Palma, recollim aquí una desena de propostes culturals entregades a la màgia dels volcans. Jules Verne, ‘Viatge al centre de la Terra’ (1864) En un pergamí d’origen rúnic, el professor de mineralogia Otto Lidenbrock i el seu nebot Axel descobreixen un intrigant pictograma que amaga una clau secreta: ni més ni menys que la manera d’arribar al centre mateix de la Terra. Oncle i nebot penetraran al cor del planeta descendint pel cràter del volcà Snæfell, a l’oest d’Islàndia. L’aventura imaginada per Verne acabarà a l’altre costat del món, quan els nostres protagonistes siguin escopits de nou a la superfície terrestre per la boca de l’Stromboli, al nord de Sicília. Un meravellós clàssic que ha sigut portat al cine fins i tot en set ocasions, l’última el 2008, protagonitzada per Brendan Frazer. Malcolm Lowry, ‘Bajo el volcán’ (1947) En aquest clàssic de la literatura modernista, Malcolm Lowry explicava la història d’un antic cònsol britànic que arrossega el seu alcoholisme per Quauhnahuac, nom donat pels habitants asteques a la mexicana Cuernavaca, durant el Dia de Morts del 1938. Observen les seves trobades i desacords (amb el seu germanastre i una exdona que busca en va la reconciliació) un parell de volcans mítics, el Popocatépetl i l’Iztaccíhuatl. El 1984 va arribar una versió cinematogràfica dirigida per un expert a adaptar l’inadaptable: John Huston, que en menys de deu anys també va traduir al cine ‘Sangre sabia’ i ‘Los muertos’. Roberto Rossellini, ‘Stromboli’ (1950) Una jove lituana, Karen (Ingrid Bergman), és reclosa en un camp de presoners italià després de la Segona Guerra Mundial. Com a via d’escapament, contrau matrimoni amb un humil pescador. Però la Karen no pot acostumar-se a viure al seu poble, Stromboli, una terra hostil i erma amenaçada per un volcà a punt d’entrar en erupció. Un poderós drama sobre una dona oprimida per l’entorn i la soledat, l’angoixa de la qual amenaça de desbordar-se igual com la lava del volcà. Va ser durant el seu rodatge, tot magma, quan Bergman i Rossellini van iniciar una intensa relació personal i professional que es mantindria durant set anys i sis pel·lícules. J. R. R. Tolkien, ‘El senyor dels anells’ (1954) En l’intricat univers de la Terra Mitjana ordit per J.R.R. Tolkien a ‘El senyor dels anells’, un sinistre volcà en actiu té un notable protagonisme. Situat a la terra de Mordor, la Muntanya del destí o Orodruin (Muntanya del Foc Resplendent, traduït de la llengua èlfica) és el lloc en el qual Sauron va forjar ni més ni menys que l’Anell Únic. Per al rodatge de la seva supertrilogia de pel·lícules inspirades en l’obra de Tolkien, el director Peter Jackson va emplaçar l’Orodruin al volcà Ngauruhoe, situat al Parc Nacional de Tongariro, a l’illa nord de Nova Zelanda. The B-52’s, ‘Lava’ (1979) ‘Lava’ no va ser ‘single’ del brillant debut de The B-52’s, però ocupava una posició privilegiada en el ‘tracklist’: la primera de la cara B. I no, no va passar desapercebuda per als fans del grup, que encara avui la tenen com a favorita. Mostrant ja des dels seus inicis una plena confiança en els seus propis bojos instints, la ‘troupe’ art-pop i new wave abraçava l’activitat volcànica com a òbvia però irresistible metàfora de l’amor i, sobretot, el sexe: «Mi cuerpo arde como lava de un Mauna Loa / Mi corazón se está rompiendo como el Krakatoa / Ooh Krakatoa, al este de Java, cuerpos fundidos, lava feroz». Molt absurd tot, però també colaven per allà una picada d’ullet a William Blake. Sinistre total, ‘Bajo el volcán’ (1983) Una cançó que gairebé comença amb el vers «vamos todos al volcán, allí podremos merendar» no pot ser dolenta. I si segueix amb una perfecta rima com «al lado del cráter hay cafetería y wáter», parlem directament d’obra mestra. «Hilarant lletra», diu sàviament un dels escassos (¡quin crim!) comentaris a la cançó a Youtube. Com tants altres himnes d’aquest combo clàssic dels primers dies de la moguda, aquesta cançó de broma és, en realitat, cosa molt seriosa, un exercici de depuració pop amb esperit punk que aprovarien Ramones. Extracte del fonamental ‘Siniestro Total II: El regreso’ (1983). Roger Donaldson, ‘Un pueblo llamado Dante’s Peak’ (1997) Dels dos ‘blockbusters’ de catàstrofes sobre volcans que van arribar el 1997, aquest va ser el més disfrutable, tot i que la crítica no sabés veure-ho en el seu temps (l’altre, ‘Volcano’, també cau simpàtic ja només per l’explícit del seu títol). Dirigit pel gran artesà Roger Donaldson (‘Perros de presa’, ‘No hay salida’, ‘Species’), explica el malson de la població de la imaginària Dante’s Peak, on la inesperada erupció d’un estratovolcà (com el Teide, de les Canàries) ho posa tot cap per avall. S’encarreguen de redreçar la situació Pierce Brosnan, com a vulcanòleg, i Linda Hamilton, com a alcaldessa desdoblada en cap de cafeteria. Werner Herzog, ‘Dentro del volcán’ (2017) El 1976, Herzog va visitar l’illa de Guadalupe per documentar una imminent erupció volcànica que, finalment, no va arribar a produir-se. En realitat, el que havia cridat l’atenció del cineasta alemany va ser la notícia que un agricultor s’havia negat a abandonar la seva casa malgrat el perill de ser devorat per la llengua de lava. El resultat d’aquell viatge erm va ser el documental ‘La soufrière’ i, sobretot, una estranya fascinació pels volcans, als quals ha dedicat llargs anys d’estudi. Fruit de la seva curiositat insaciable, Herzog realitzaria per a Netflix el 2017 el fabulós documental ‘Dentro del volcán’, un estudi entre el científic i l’humanístic sobre la irresistible màgia del magma, «un foc que anhela emergir i al qual poc li importa el que fem aquí a dalt». Baltasar Kormákur i Sigurjón Kjartansson, ‘Katla’ (2021) «La hipotètica erupció del Katla és un dels pitjors malsons imaginables per a un islandès», escrivia Carol Álvarez a les pàgines d’aquest diari després de l’estrena a Netflix de la sèrie del mateix nom del volcà. Una ficció a foc lent, afligida relectura del misteri i el folklore islandès, a partir de l’aparició d’estranys éssers que emergeixen de les cendres un any després d’una erupció del Katla. Gruff Rhys, ‘Seeking New Gods’ (2021) A l’antic líder de Super Furry Animals se li donen bé les biografies musicades: ha fet les de l’inventor John DeLorean (en el memorable ‘Stainless style’, amb el seu projecte Neon Neon) o d’un ancestre llunyà seu, l’explorador John Evans (a ‘American interior’). Amb el seu últim disc innova en la fórmula i rendeix homenatge a un volcà: la muntanya Paektu, muntanya volcànica localitzada a la frontera entre Corea del Nord i la Xina. Però ‘Mausoleum of my former self’ parla sobre envellir, siguis una estructura geològica o no. I ‘Can’t carry on’, sobre una erupció que pot ser de lava o de força interior.

Fascinació per la lava: Deu fites culturals sobre el poder dels volcans

La força tel·lúrica dels volcans ha atret l’atenció, per la seva potència visual i metafòrica, d’una infinitat de creadors de totes les disciplines. Recollim aquí una desena de propostes literàries, cinematogràfiques i musicals entregades a la màgia del magma i el fum

El més llegit