Piranesi viu en un complex compost d’estances, patis i corredors de mida ciclòpia, amb columnates i estàtues gegants en les quals ell no reconeix els petits i grans esdeveniments de la història de la humanitat. Ha explorat 960 sales en direcció a l’oest, 890 sales cap al nord i 768 cap al sud (l’est està esfondrat). No ha seguit més enllà i no ha arribat a entreveure un final. El pis superior toca al cel i hi viuen ocells. Els pisos inferiors es veuen envaïts per marees, i hi floten peixos i algues. Per a Piranesi, aquest és el món. I al món només han viscut 15 persones. Ell, 13 cadàvers a què ret culte i l’Altre, que el visita quinzenalment, durant una hora, perquè li informi de les exploracions que registra minuciosament als seus diaris, i entregar-li subministraments bàsics, com vitamines, un sac de dormir o mitjons, que per a Piranesi bé podrien sorgir de les profunditats de les que obté el seu escàs aliment. Li manca qualsevol referència temporal o espacial, o record, més enllà de la Casa, a qui dirigeix la seva lletania: «La Bellesa de la Casa és incommensurable; la seva Bondat és infinita». Es diu Piranesi perquè així ho l’anomena l’Altre: per descomptat, no sap res de l’arquitecte i gravador italià que imaginava escenes arquitectòniques en els seus ‘Carceri d’invenzione’.