Clitemnestra, dona d’Agamèmnon que va assassinar el seu marit, ha sigut sempre vista com la malvada de la mitologia grega. Però la revisió de Colm Tóibín a ‘La casa dels noms’ ofereix una altra perspectiva que el cineasta Agustí Villaronga (‘Pa negre’, ‘Incerta glòria’, ‘El mar’) adapta al teatre a ‘Clitemnestra. La casa dels noms’. Aquesta aclamada producció del Teatre Principal de Palma, protagonitzada per Núria Prims, recala a partir d’aquest dimecres i només fins diumenge al Romea. «Aquesta obra no reivindica però sí que humanitza Clitemnestra», explica Prims, a qui el públic coneix principalment per les seves pel·lícules com ‘Incerta glòria’ i les sèries de televisió com ‘Hospital Central’. Feia 25 anys que no pujava a un escenari i fer-ho de la mà de Villaronga ha sigut meravellós, explica Prims.
El director, a qui van detectar un càncer aquest estiu i està en tractament, no va poder ser a la presentació de l’obra a Barcelona. El premiat cineasta ja havia portat abans a escena una altra novel·la de Tóibín, ‘El testamento de María’. Però a diferència d’aquell monòleg interpretat per Blanca Portillo, a ‘Clitemnestra. La casa dels noms’ tota la cosmologia familiar de la protagonista apareix en escena. «És com si Clitemnestra expliqués un conte per a adults. Ella narra la història, la viu i projecta el seu imaginari sense perdre mai el control sobre els personatges que sempre estan en escena», afegeix. «El text, que és preciós, t’ajuda a entendre les motivacions de cada personatge però no pren partit, no jutja».
Revisita la sagnant història mitològica segons el punt de vista de Clitemnestra, la dona que va governar a Micenes en absència del rei Agamèmnon, que lluitava en la guerra de Toia. El rei a qui mai va perdonar que sacrifiqués Ifigenia, un dels fills del matrimoni, a qui va assassinar amb ajuda del seu amant Egist. L’obra no altera els fets però ofereix una altra visió sobre les motivacions de Clitemnestra.
«Hi ha intèrprets mallorquins i catalans i cadascú s’expressa en la seva llengua, una cosa molt enriquidora», valora Prims que treballa en escena amb Josuè Guasch, Marc Bonnín, Sara Sánchez, Marina Font, Aitor Gabaldà i Martina Garcia, que interpreten els diferents personatges en una escenografia de Rafel Lladó gens realista formada per matalassos apilats. És una visió molt cinematogràfica, tot i que no s’utilitzi per a res material audiovisual.