L’escriptor, dramaturg i guionista Alfonso Sastre, guardonat amb el Premi Nacional de Teatre, ha mort aquest divendres als 95 anys a Hondarribia, localitat guipuscoana en què residia. Nascut el 20 de febrer de 1926 a Madrid, estava considerat un dels principals exponents de la denominada Generació del 50 i durant la seva llarga trajectòria intel·lectual es va caracteritzar pel seu compromís polític, primer contra la dictadura franquista i després en favor de l’esquerra abertzale.

La seva mort ha sigut difosa a través de les xarxes socials per Abotsanitz, partit extingit de Sortu sorgit el 2014 a Hondarribia, amb què el dramaturg va col·laborar.

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense, Sastre va tenir el seu primer gran èxit teatral amb ‘Escuadra hacia la muerte’, un drama en dos actes estrenats el 1953 i prohibit a la tercera representació, que va seguir ‘La Mordaza’. Durant el franquisme va ser militant del Partit Comunista; del 1975 al 1977 va estar exiliat a França i a la tornada a Espanya es va establir a la localitat d’Hondarribia, on ha mort. 

Sastre ha sigut un dramaturg clau del segle XX i un escriptor d’amplíssim espectre de gèneres literaris intentant reflectir a les seves obres la complexa realitat del món des que el 1950 va firmar, juntament amb José María de Quinto, el manifest fundacional del teatre d’agitació social.

Després de conèixer-se la seva mort, la Societat General d’Autors (SGAE) ha acomiadat, en un missatge a les xarxes socials, «un revolucionari del teatre» d’«infrangible compromís polític». I ha confirmat que li farà entrega d’una Medalla d’Honor a títol pòstum.

L’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM) l’ha qualificat d’«autor clau» de l’escena teatral de la postguerra, que ha destacat a Twitter que Sastre «va patir la censura franquista i va convertir les seves creacions (i la seva vida) en una reivindicació de la llibertat i el compromís polític».