David Foster Wallace va ser, en alguna etapa de la seva vida, obsessiu-compulsiu (amb l’escriptura, amb les dones, amb la vida, amb la mort), genial (ho va creure de si mateix, algunes vegades), alcohòlic, hiperhidròsic, drogoaddicte a diverses bandes, professor, nòvio, marit, tennista, instructor de tennis, superdotat, ansiós-depressiu, fòbic, possessiu, violent, filòsof, novel·lista, malalt mental, solitari, fumador, competitiu, exagerat, dependent, misogin, guarda nocturn, insegur, popular, religiós, insatisfet, suïcida, corruptor de menors (en estrictes termes legals: va reconèixer haver-se ajagut amb menors), postmodern, metaficcional, autoirònic... i unibus pluram / i pluribus unum.