La Mercè 2021 potencia el talent local en els seus 114 concerts

Una Mercè musical amb 12 escenaris a l’aire lliure, posant l’accent en la descentralització i en les propostes d’artistes autòctons, si bé oberta a algunes selectes presències estrangeres. La festa major de Barcelona ofereix, del dijous 23 al diumenge 26 de setembre, concerts de 114 artistes amb aforaments màxims de 3.000 persones i localitats amb seient, totes gratuïtes, que s’hauran de reservar via web (dues entrades per persona com a màxim) a partir del dia 14 (actuacions del BAM i Acció Cultura Viva) i 15 (Música Mercè). «No són les festes que ens agradaria fer, però ens permeten ratificar el compromís d’aquesta ciutat amb la cultura», va explicar Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, aquest dilluns en la presentació del programa, al·ludint a les limitacions que continua imposant la realitat pandèmica. Una seixantena dels concerts corresponen a la parcel·la central de Música Mercè, que incorpora dos escenaris inèdits: el del camp de futbol de Teixonera-Vall d’Hebron i el de la Plataforma Marina del Fòrum, que s’afegeixen als coneguts, com el Moll de la Fusta, la plaça Major de Nou Barris o el Teatre Grec. Places que en alguns casos s’especialitzen en estètiques musicals: en la Teixonera, per exemple, camparan dijous les músiques urbanes (figures com Queralt Lahoz o la cubana-parisenca La Dame Blanche) i després el rock amb pedigrí ((Los Enemigos, Nueva Vulcano, Senior i el Cor Brutal), mentre que Nou Barris acollirà els concerts simfònics de la Banda Municipal de Barcelona, l’OBC i el Liceu, així com el projecte ‘Vozes’, amb el pianista cubà José María Vitier i la veu convidada de Maria del Mar Bonet. L’Havana és la ciutat convidada en aquesta edició de la Mercè, com ja havia de ser-ho l’any passat. Projecció mediterrània La direcció de la Mercè, a càrrec d’un Jordi Turtós que s’acomiada després de 12 anys de programació, veu el Teatre Grec com «un gran balcó al Mediterrani», que ocuparan propostes com les del grup sicilià Canzionere Grecanico Salentino, la sahrauí Aziza Brahim o la institució flamenca Carmen Linares, així com els catalans Toti Soler, Judit Neddermann i Clara Peya. Al Fòrum, sota el lema de ‘Mediterràniament’, hi haurà una nit africana, la de dijous (coronada per Les Amazones d’Afrique), i variats reclams rock i pop, de Joana Serrat Oques Grasses passant per The Crab Apples, Búhos i Stay Homas. Els Jardins Doctor Pla i Armengol, a Horta-Guinardó, serà un epicentre de l’escena pop catalana, amb abundants figures femenines, com Núria Graham, Gessamí Boada o Renaldo & Clara. En el Moll de la Fusta es faran fortes dijous les cadències llatines amb els cubans Roberto Fonseca Trío i Interactivo. La parcel·la del BAM, històricament decantada per les escenes situades sota radar, redobla el seu compromís amb l’expressió musical «menys convencional i menys normativa», ara amb el comissariat de la cooperativa L’Afluent (amb experiència en la gestió de la sala Vol o els cicles ‘Els concerts de la Fabra’ i ‘Els vespres de la UB’), després d’imposar-se el juny passat al concurs públic al qual van acudir 19 candidatures. Un dels seus fundadors, Sergi Egea, va descriure el cartell d’aquest any, que conté una trentena d’artistes, com a «plural, inclusiu, descentralitzat i arrelat», i va destacar l’ànim d’«intentar donar veu a figures que històricament no l’han tingut». Concerts, sobretot, d’artistes autòctons, però també mirades a cultures veïnes, tant de l’òrbita europea-mediterrània com llatinoamericana. Artistes en desenvolupament El BAM s’assenta en quatre escenaris, dos d’ells al Moll de la Fusta, batejats com Besòs i Llobregat, operatius divendres i dissabte, i tots dos sota un signe eclèctic, ja que acolliran des de l’art-pop d’Hidrogenesse (estranyament inèdit a la Mercè) al reggaeton de la també barcelonina Bea Pelea o el disco-punk de la mallorquina Samantha Hudson. A la plaça de Joan Coromines, al costat del CCCB, més propostes ‘underground’ amb el neosoul de Bikôkô, el hardcore d’Una Bèstia Incontrolable o l’house polític de la britànica Planingtorock. I a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, una oferta diversa d’artistes en desenvolupament que va del garage-rock d’Eterna Joventut fins al pop de la francobrasilera Yndi, amb una figura ja assentada com és la murciana Lidia Damunt. La tercera pota de la Mercè la posa Acció Cultura Viva, programa creat a partir d’un procés participatiu que aquest any ha inclòs un miler de propostes i que es defineix com a aparador que «va un pas més enllà de la paritat» i dona protagonisme a «artistes amb expressions de gènere queers, no binàries i dissidents». Aposta per gèneres bastards, fusions, africanitats i pulsions urbanes, amb artistes com les cantautores Raquel Lúa i Marta Gómez, l’electrònica de White Solar Dog, el jondo de Flamenco Queer, el rap amb saxòfons de Las Marikarmen o el reggae de Prince Osito & The Cleftones. Concerts que tindran lloc al recinte de la Fabra i Coats. Aquesta Mercè posa a disposició de la ciutadania un total de 50.000 entrades, el sistema de reserva de les quals serà per trams horaris i per escenari, no per concert. D’aquesta manera, amb una única reserva es podrà accedir a diferents espectacles d’un mateix espai. Daniel Granados va apel·lar a la «responsabilitat» dels assistents a l’hora de no deixar entrades adquirides per cobrir i va recordar que, l’any passat, entre el 20 i 30% de les localitats reservades no es van utilitzar. La televisió municipal barcelonina, Betevé, transmetrà en directe alguns dels concerts.

La Mercè 2021 potencia el talent local en els seus 114 concerts

El programa aposta per l’eclecticisme i la descentralització en 12 escenaris de la ciutat i obre la porta a selectes presències internacionals

El més llegit