Quan els autors del ‘boom’ van desembarcar a les nostres llibreries, van instituir una literatura llatinoamericana amb un poderós i molt masculí desig d’abordar novel·les totalitzadores. Però al costat de Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Juan Carlos Onetti, Julio Cortázar o Carlos Fuentes –per acotar la llista– no se solia incloure cap dona escriptora. ¿No existien? Per descomptat que sí, però ningú es va dignar llavors a situar-les no ja en un esglaó equitatiu del podi sinó senzillament a anomenar-les. D’autores contemporànies a aquells grans homes n’hi va haver i de molt bones i han hagut de passar moltes dècades des d’aleshores perquè, quan la potència de les actuals autores llatinoamericanes sigui avui un dels fenòmens més interessants de la literatura en castellà, aquestes ‘netes’ reivindiquin les seves ‘àvies’ i les converteixin en els seus models. I és que avui no es pot entendre la inquietud que produeixen els textos de Samanta Schweblin o Mónica Ojeda, per exemple, sense llegir la raríssima autora uruguaiana Armonía Somers (1914 - 1994), una d’aquestes adlàters menystingudes del ‘boom’ de qui Páginas de Espuma ha rescatat els seus ‘Cuentos completos’ en una edició prologada per l’especialista María Cristina Dalmagro.