Tanta devoció professem al vell Cadogan per la pluja escenogràfica, els sandvitxos de cogombre i els casalots desgavellats que, arraïmats al jardí, hem xipollejat de plaer, com un porc al fangar, amb la lectura en veu alta de La anciana señora Webster, reeditada en castellà per Alba en la seva col·lecció Rara Avis. Doncs això va ser la seva autora, Caroline Blackwood (1931-1996): un ocell bonic, estrany i volander amb un talent, en el periodisme i la narrativa, que va resultar eclipsat per una biografia pirotècnica, esquitxada d’amants i marits –entre ells, el pintor Lucian Freud, que la va retratar en diverses ocasions–, de fills, escàndols, farres amb la bohèmia i galons de vodka. Una perla negra, Lady Blackwood. Rara i vulnerable