10 llibres per entendre millor el conflicte de l’Afganistan

Potser el bombardeig informatiu no faciliti veure amb claredat el rerefons històric, social i religiós rere el qual s’oculten picabaralles tribals, interessos econòmics internacionals, ser moneda de canvi en la Guerra Freda, menyspreu endèmic a la dona i fonamentalisme islamista. Per això aquests deu llibres es consoliden com la bibliografia bàsica per comprendre, mes enllà de les històries íntimes, l’horror de l’Afganistan. Un horror del qual tots som responsables. ‘Los talibán’ Ahmed Rashid. Península El periodista pakistanès Ahmed Rashid és un dels que millor coneixen i han analitzat el conflicte per a la premsa occidental. Aquest és un llibre del 2000, després de la caiguda del règim, però la seva informació segueix sent la millor per conèixer la repressió talibana, que s’inspira menys en l’Alcorà que en les antigues tradicions paixtu, l’ètnia a què pertanyen. ‘Viaje a Oxiana’ Robert Byron. Confluencias Admirat per Bruce Chatwin i gran aficionat a vestir-se de Reina Victòria, l’aventurer Robert Byron –sense cap vinculació amb el poeta– va ser un dels més carismàtics escriptors viatgers i aquest viatge a Pèrsia i l’Afganistan, la seva obra mestra. Va visitar el país als anys 30 i va retratar amb àcid humor anglès (alguns els pot molestar l’arrogància colonial) els costums del país. ‘El hombre que pudo reinar’ Rudyard Kipling. Nórdica L’excel·lent conte de Kipling –que va inspirar la no menys bona pel·lícula de John Huston– pot semblar molt fantasiós però es basa en una història real, la del nord-americà Josiah Harlan, que al segle XIX va viatjar a l’Afganistan amb la intenció de ser nomenat rei. Infiltrat entre les tribus rivals, va obtenir el títol de Príncep de Gaur per a ell i els seus descendents. ‘Los muchachos del zinc’ Svetlana Alexiévich. Debate A la premsa nord-americana li agradava dir que el conflicte russoafganès entre 1978 i 1992 va ser el Vietnam soviètic. La premi Nobel va posar veu, o més ben dit veus, a aquella contesa al recollir en el seu peculiar estil els testimonis dels supervivents d’una guerra que va causar 16.000 víctimes soviètiques que l’autoritats van ocultar enterrant-les en secret en taüts de zinc. ‘Los jinetes’ Joseph Kessel. Destino El futbol a l’Agfanistán es practica a cavall i amb un fuet. Prohibit pels talibans, el buzhaki, no apte per a estómacs sensibles, té per objectiu aconseguir el cadàver eviscerat i sense cap d’una cabra a tall de pilota. L’escriptor francès es va inspirar en aquest joc per escriure la seva millor novel·la, que va ser portada al cine (‘Orgull d’estirp’) amb Omar Sharif com a protagonista. ‘Cometas en e cielo’ Khaled Hosseini. Salamandra L’Afganistan té també els seus ‘best-sellers’. Aquesta novel·la, apareguda poc després de la caiguda de les Torres Bessones i el seu corol·lari, la recerca de Bin Laden, va arribar a vendre 10 milions d’exemplars i va propiciar una pel·lícula. El seu autor, un metge nord-americà d’origen afganès, va abordar un relat sentimental situat al Kabul talibà a finals del segle XX. Més tard, Hosseini va tornar a encertar comercialment amb ‘Mil soles espléndidos’ i una mirada més atenta a les dones. ‘La piedra de la paciencia’ Atiq Rahimi. Siruela L’afganès nacionalitzat francès Atiq Rahimi va guanyar el Premi Goncourt amb aquesta novel·la que, més tard, ell mateix va portar al cine. Un perfecte retrat de la vida miserable de les dones al país asiàtic narrat per una d’elles a través d’un obsessiu monòleg. Ella recorda les seves penúries i les del país mentre cuida el seu marit que amb una bala allotjada al clatell es manté en coma. ‘Las niñas clandestinas de Kabul’ Jenny Nordberg. Capitan Swing Al país afganès hi ha la pràctica dels ‘basha posh,’ nenes que les seves famílies decideixen vestir de nens per superar l’estigma social de no haver tingut fills homes. Un article escrit per l’autora al ‘New York Times’ va ser la llavor d’aquest llibre que revela que el costum és centenari, molt anterior als talibans. ‘Cuadernos de Kabul’ Ramón Lobo. Península Una crònica honesta i un retrat precís del que significava viure a Kabul mentre les tropes nord-americanes creaven la ficció d’estar vetllant per un estat democràtic. El reporter busca construir el retrat més gran a partir de les petites històries al seu pas, en vigílies de l’ascens al poder de Hamid Karzai. ‘Afganistán. Crónica de una ficción’ Mònica Bernabé. Debate. La barcelonina Mònica Bernabé és una de les periodistes que millor coneixen el territori afganès. Allà va fundar una onegé a favor de les dones afganeses, hi va viatjar repetidament durant gairebé vuit anys i va residir a Kabul, un rècord entre els professionals. En les seves cròniques destaca una mirada crítica a la participació de les tropes espanyoles.

10 llibres per entendre millor el conflicte de l’Afganistan

Llibres de viatges, novel·les, relats, cròniques i una obra de Nobel, per posar negre sobre blanc el complex entramat d’un país convertit en polvorí

El més llegit