Barón Rojo i Obús: esclata una rivalitat de 40 anys

Els tuits de José Luis Campuzano, ‘Sherpa’, líder de Los Barones (escissió de Barón Rojo amb el bateria històric Hermes Calabria), en què recolzava a Vox contra «els comunistes de la falç i el Martini», van aixecar polseguera: incendi a les xarxes, entrada en escena del col·lectiu Rock contra el Feixisme i suspensió del concert que aquesta banda es disposava a oferir amb Obús el 30 d’octubre a La Riviera (Madrid), ja que Fortu i companyia es van voler desmarcar d’una nit que podia derivar en «un mitín polític». Un episodi més, potser una mica grotesc, en la llarga història de tensions i rivalitats que uneix la saga de Barón Rojo amb Obús des de principis dels 80, quan les dues bandes van senyorejar al rampant heavy metal espanyol. Competitivitat esperonada al seu dia pel segell discogràfic d’una i una altra, Chapa Records, subsidiari de Zafiro. Passem revista a les seves contrastades maneres de fer al llarg d’aquests 40 anys. ¿Metalers o simplement rockers? ¿Metalers o simplement rockers?Tot i que les dues bandes van apuntalar l’univers metaler hispà i van compartir públic, Obús des del principi va ser més radical. Mentre Barón Rojo cantava ‘Larga vida al rock & roll’ identificant-se amb el rock com a casa comuna, Obús concretava més i exigia al seu primer àlbum (‘Prepárate’, el 1981; immisericordiosa producció de Tino Casal) una ‘Dosis de heavy metal’, ja que «nos toman el pelo / con tanta new wave / Extraños montajes / te quieren vender». A ‘Concierto para ellos’, els ‘barons’ evocaven el caigut Bon Scott (AC/DC) i obrien l’espectre més enllà del metal: «Por Janis, Lennon, Allman, Hendrix / Bolan, Bonham, Brian y Moon». A Barón Rojo s’apreciaven més les arrels en el hard rock dels 70, i Obús es mirava al mirall contemporani de Judas Priest, amb més cuir, més tatxes i el turbovocejador Fortu, d’invasius tons aguts. Banda ‘for export’ o de consum patri Banda ‘for export’ o de consum patriEl novembre de 1981, Barón Rojo gravava el seu segon àlbum, ‘Volumen brutal’, als estudis Kingsway, a Londres, d’Ian Gillan (Deep Purple), incloent una versió íntegra en anglès, i aprofitava per oferir tres concerts al Regne Unit, un d’ells al venerable Marquee. Des d’Obús sempre hi ha hagut queixes per la pompa amb què la premsa espanyola va tractar aquests assoliments quan ells, aquell mateix mes, s’anotaven un Pavelló del Reial Madrid ple fins a dalt (6.000 persones). Mesos després, Barón Rojo actuava a Reading-82 i es guanyava una (modesta) plaça a l’imaginari metaler europeu. Des d’aquells dies, als ‘barons’ els han quedat amistats amb ‘vips’ del ram com Michael Schenker. Pacifisme ‘hippy’ contra ‘macarrisme’ Pacifisme ‘hippy’ contra ‘macarrisme’Mentre Sherpa i companyia evocaven el romanticisme de Manfred von Richthofen, el Barón Rojo de la Primera Guerra Mundial («Héroe de cuento / amo de las nubes / señor del viento»), o clamaven per la pau mundial a ‘Hiroshima’, del quarter general d’Obús sortien rimes més arran de terra, pur asfalt (i altres substàncies). Prenguem nota de la gràcil poesia de ‘Yo solo lo hago en mi moto’ («Mi jefe me echó del curro / me he ligado a su mujer / El dinero del subsidio / en gasolina lo gasté») o el fi costumisme de «cuando pillo una raya / yo me la paso por la punta de la nariz» (‘La raya’). Els nois d’Obús sempre van ser els més fanfarrons de la classe, amb el seu ‘macarrisme’ irredempt i la seva glorificació de la delinqüència de carrer, com il·lustra l’himne ‘El que más’, lloa del campió de barri «levantando un coche», «pasándote costo», «tirando de un bolso» i «burlando a la poli». Dues maneres d’envellir Dues maneres d’envellirCap de les dues bandes va aconseguir conservar la seva formació clàssica al llarg del temps, si bé Obús sempre ha mantingut els seus dos puntals (veu i guitarra; Fortu i Paco Laguna) mentre que Barón Rojo ha tirat milles amb els germans Carlos i Armando de Castro (guitarres i veus) i perdent ben aviat (1989) un membre troncal, el vocalista-baixista Sherpa. L’afició sol coincidir a valorar més l’obra moderna d’Obús (arran de l’àlbum de renaixement ‘Desde el borde del abismo’, 2000) que la dels ‘barons’, amb peces tan criticades com ‘Tommy Barón’ (2013), intrèpida «recreació èpica» de l’òpera rock de The Who. Més discutit va ser el salt de Fortu a la telerealitat amb el seu pas per ‘Supervivientes’ (2015). La reunió del «grup cadàver» La reunió del «grup cadàver»Estridents diferències en la manera de celebrar el seu 30è aniversari, una dècada enrere: Obús ho va fer amb un àlbum ben rebut per la seva gent (‘Cállate’), mentre que Barón Rojo va gastar la carta més desitjada, la reunió del quartet original, d’una manera matussera i mal digerida. Llavors Sherpa va carregar en aquest diari contra els germans De Castro per haver vetat la gravació d’un àlbum i per no haver-se gratat la butxaca en la producció escènica del ‘tour’. «Barón Rojo és un grup cadàver», va afirmar, asfaltant el terreny per al bon rotllet. El súmmum va ser l’establiment de dues formacions simultànies: el quartet clàssic a un caixet alt i la formació prereunió, per a clubs i places humils. Una ferida fonda, agreujada després de la marxa de Sherpa i Hermes Calabria per crear Los Barones. El rocker de dretes surt de l’armari El rocker de dretes surt de l’armariL’últim capítol de les diferències el firma Sherpa amb el seu rebot polític, situant-se a la dreta de la dreta. L’any passat compartia a les xarxes el vídeo d’una cassolada contra el Govern, i a ‘ABC’ confirmava les sospites presentant-se com «el fatxa número u del rock espanyol». Sherpa havia colat pistes antipolítiques a cançons com ‘Tierra de nadie’, de Barón Rojo (1987): «No crees en partidos, tú vas a perder / No crees en promesas que no cumplirán». Alertant contra «els moritos que venen a pegar els espanyols», advertint de la «deriva bolivariana» de Pedro Sánchez i simpatitzant finalment amb Vox, va precipitar dies enrere el pronunciament tant de Barón Rojo (recordant que Sherpa no és membre del grup) com d’Obús, formació que també va declarar a través d’un comunicat que «beu de la font de la llibertat i el respecte». Última estació del llarg i convuls camí d’una família plena d’enemics íntims.

Barón Rojo i Obús: esclata una rivalitat de 40 anys

La polèmica derivada del recolzament de Sherpa a Vox i el desmarcatge de Fortu representa el nou capítol d’un llarg historial de friccions entre les bandes que van liderar el heavy metal a Espanya en els 80

El més llegit