La Casa Azul: «Parlar dels festivals com a disparadors de la cinquena onada està fora de la realitat»

L’any passat, La Casa Azul no va fer concerts, però aquest estiu s’ha decidit. ¿Com ha sigut? Calia decidir si adaptàvem la nostra proposta a la situació o no, quant a escenografia, ja sigui pantalles o llums, i els requisits econòmics que comporta. Perquè viatgem 13 o 14 persones. Al final vam decidir que aquesta era la nostra proposta i que no la canviaríem, perquè seria trair-la. Hi ha cert perill que això s’aprofiti perquè gent que treballa cobrant a la baixa, molt al límit, hagi de rebaixar encara més. La seva música convida a l’evasió i la celebració compartida, la qual cosa sembla molt propícia per a aquests temps. Vaig arribar a pensar que podia ser incompatible perquè tirava cap a la no contenció. Però la sensació que estic tenint en els concerts és molt semblant a la de qualsevol altra època. L’estudi de Salut, amb les xifres de contagis del Cruïlla, Canet Rock i Vida, superiors a les esperades, ha aixecat polseguera. La Casa Azul va actuar al Cruïlla. ¿Quina és la seva percepció? Jo vaig tenir la sensació d’estar en un entorn extrasegur. Tots estem en entorns massificats diàriament: en el transport públic, a l’oficina, als restaurants... I sense cribratges. I allà no penses que estiguis fent una cosa de gran risc. Parlar dels festivals com a disparadors de la cinquena onada em sembla fora de la realitat i de qualsevol anàlisi científica. Tot això s’ha polaritzat molt, però crec que haurem d’aprendre a conviure amb aquesta situació de la manera més normalitzada. Perquè, ¿continuar aturats té sentit? Que les portades i els titulars acabin sent aquests contagis, quan els festivals han sigut els únics entorns amb gent cribrada de manera massiva, no crec que sigui la millor manera d’enfocar la situació. La Casa Azul va publicar un ‘single’ al març, ‘Entra en mi vida’. ¿El camí d’un nou àlbum després de ‘La gran esfera’ (2019)? Abans de la pandèmia ja estava començant a fer cançons i tenia una planificació i tot, una cosa que mai faig. Si abans em costava planificar, ara encara més, però seria desitjable que abans de Nadal sortissin almenys dos ‘singles’. I un àlbum el 2022. Actualment hi ha moltes maneres i ritmes per donar a conèixer la música. ¿La seva és anar publicant ‘singles’ i reunir-los al final en un àlbum? El gran avantatge de la situació actual en el món de la música és que permet fer-ho tot. Pots anar traient cançons, però també un disc conceptual. És compatible. El que a mi em fa sentir còmode és que pots fer que no passi gaire temps entre la creació i la publicació. Això és una cosa desitjable, perquè estem en moviment, canvia el nostre entorn i la nostra sensibilitat, i parlar d’un disc quan potser ha passat molt temps des que el vas gravar no és el més convenient. En aquests concerts inclou un homenatge a Raffaella Carrà, colant la tornada de ‘Rumore’ a ‘La revolución sexual’. Va tenir ocasió de conèixer-la a la gala per seleccionar el candidat d’Eurovisió 2008. ¿La reivindica musicalment, per sobre de la figura televisiva? Al 100%, però no passo per alt la seva aportació en el discurs televisiu. Soc un boig dels seus discos, sobretot els dels 70. ‘Rumore’ és rockera i discotequera alhora. I com a persona em va enlluernar: dona ultraforta, amb un magnetisme total. Després, a la televisió, mirava que brillés el convidat, no d’aprofitar-ho per fer el seu espectacle. Era crítica amb la televisió molt guionitzada. Recordo que em va dir: «¡Em demanen que em reinventi per fer ‘reality shows’! ¡Però si ‘reality’ és el que he estat fent sempre, omplint hores de televisió amb només un parell de fulls de guió!».

La Casa Azul: «Parlar dels festivals com a disparadors de la cinquena onada està fora de la realitat»

El vehicle superpop de Guille Milkyway trenca aquest estiu la seva hibernació pandèmica amb una petita gira que el porta aquest dijous al festival Jardins de Terramar, a Sitges

El més llegit