Sara Soler: «Hi ha moltíssima gent a l’armari sense saber-ho»

A Sara Soler (Barbastre, 1992) se li van trencar uns quants esquemes el dia en què la seva parella li va dir que s’havia adonat que era dona i va començar el procés per convertir-se en la Diana assumint la seva realitat trans. Dubtes, pors i incerteses van poblar la seva història d’amor mentre la dibuixant aragonesa va sentir que havia d’explicar el que els estava passant en un sincer i desenfadat fanzín que no ha deixat de sumar premis des del 2019, l’últim al Còmic Barcelona d’aquest any, i que li va servir d’embrió per convertir-lo en una novel·la gràfica de 140 pàgines, ‘Us’ (Astiberri), dibuixada amb el blau i rosa de la bandera transgènere. «Vaig començar a escriure’l per visibilitzar la realitat que estava vivint i de la qual la gent tenia zero informació. Una de les claus que agrada crec que és el to, que no és frívol, però tampoc és un drama, és distès. Em vaig plantejar fer-ho com si l’hi expliqués a un amic. I és important el component autobiogràfic. Tot és 100% real. Això fa que la gent s’adoni que aquestes coses passen i que poden passar-li a qualsevol», afirma Soler per telèfon des del seu Barbastre natal, on ha anat a veure la seva família des de la Barcelona on viu i fa classes de còmic a l’Escola Joso. Ha rebut missatges d’agraïment de persones trans i de pares de nens trans. «Em diuen que per primera vegada han llegit una història trans que no és un drama i que demostra que poden tenir una vida feliç –assenyala. A les pel·lícules i la ficció sempre sol associar-se a la prostitució i les drogues i, és clar, ¡no és així!». «També m’ha escrit gent en la meva mateixa situació, que de sobte la seva parella els diu que és trans i no saben què fer perquè es continuen estimant. Això et desmunta. Penses, ‘¿segueixo amb ella? ¿no segueixo?’», afegeix qui es considerava heterosexual. «Perquè des de petita ningú t’ensenya que si t’agraden els nois també és possible que et puguin agradar les noies. Ni ho penses. Però amb la transició de la Diana em vaig adonar que era bisexual, que m’havien agradat també les noies des de jove, que no era només que tingués ‘supersuperamigues’. Hi ha moltíssima gent a l’armari sense saber-ho». S’ha escrit poc sobre la realitat trans. El còmic més recent potser el commovedor, també basat en un cas real, ‘Llamadme Nathan’ (Astiberri), de Catherine Castro i Quentin Zuttion. Però aquest any, constata, està d’actualitat: «El dia de l’Orgull es va centrar en persones trans i bi, la sèrie de la Veneno va arribar a molta gent, la llei trans…», però queda molt per fer. «És essencial que es parli d’això en els centres educatius. Els nens no tenen prejudicis. La meva neboda, de sis anys, ho va entendre perfectament. És bo que un nen vegi que li pot passar i que la resta ho vegi normal. Així no seran trànsfobs ni faran ‘bullying’». Els pares de totes dues les recolzen, tot i que temen que algú pugui agredir-les per la seva identitat de gènere. «El 2019, en un saló de còmic a Alacant vam coincidir al mateix palau amb un míting de Vox i alguns dels seus assistents es van colar i van començar a cridar ‘¡Fill de puta ‘maricon’! ¡‘Maricon’ ves-te’n a França!’. En aquell moment vaig prendre consciència que jo podia ser un objectiu d’aquesta gent, que podia donar-me una pallissa si m’agafava amb la meva parella pel carrer. En el nostre dia a dia no tenim por, però quan veus el discurs de Vox o l’assassinat de Samuel t’adones de com de fotut que és. Igual que hi ha països, com Rússia o l’Hongria d’Orban, als quals ni m’acostaré». Una persona trans remou els fonaments de les creences sobre les quals se sustenta la societat, conformada per estereotips i rols Soler ha optat per un estil cuqui i un punt manga, radicalment diferent al més realista d’‘En la oscuridad’ (Planeta Còmic), on va adaptar el relat del segrest d’Antonio Pampliega per Al-Qaida. Ara treballa en un projecte per als Estats Units sobre un tema d’abús racial per part de la policia. ‘Us’ transmet empatia, la necessitat de respecte i acceptació i el missatge que «és igual el gènere, el que importa és la persona». «Una persona trans remou els fonaments de totes les creences sobre les quals se sustenta la societat, conformada per estereotips i rols molt marcats des de fa molt. No encaixa en la tradició i això és terrible, perquè persones trans han existit sempre –afirma–. No és que vulguin canviar de gènere, no és voluntari, sinó que necessiten fer-ho per tenir una identitat amb què sentir-se bé. Creiem en el ‘viu i deixa viure’». Gent maliciosa No obstant, han trobat «gent desinformada que no sap com actuar quan l’hi expliques, que fan una patinada o et diuen coses lletges per ignorància». I també «molta de gent maliciosa, maleducada i tafanera que et fa el buit o et deixa anar comentaris estúpids molt conscients de la seva mala intenció». Queda molt per normalitzar, lamenta. La polèmica del Gran Premi del Còmic Barcelona pic.twitter.com/GdN7SO3sKe — COMIC BARCELONA (@COMIC_bcn) 3 de agosto de 2021

Sara Soler: «Hi ha moltíssima gent a l’armari sense saber-ho»

La dibuixant aragonesa triomfa amb el còmic autobiogràfic ‘Us’, en què visibilitza la transició de gènere de la seva parella, que un dia li va dir que se sentia dona

El més llegit