‘Los renglones torcidos de Dios’ pren vida al cine

Després de nou setmanes, acaba de finalitzar el rodatge de ‘Los renglones torcidos de Dios’, l’adaptació de la popular novel·la de Torcuato Luca de Tena que ha dirigit Oriol Paulo, amb Bárbara Lennie al capdavant del repartiment i que es postula com una de les produccions espanyoles més ambicioses de l’any vinent. La pel·lícula narra la història d’una dona de classe alta, Alice Gould, que és internada en un hospital psiquiàtric. Mentre ella assegura ser una detectiva privada que està investigant un cas d’homicidi, els metges li diagnostiquen una malaltia paranoide. «És el més delicat de la pel·lícula, l’ambigüitat del personatge, no només saber si està o no boja, sinó generar en l’espectador les preguntes necessàries, així com també que generi prou empatia», explica Bárbara Lennie a EL PERIÓDICO, durant una pausa, després d’acabar una escena en la impressionant localització de l’antiga fàbrica de tabacs de Tarragona, en què s’han rodat els exteriors del centre de salut mental i on descobrim que l’actriu s’ha tenyit de ros per a la caracterització del seu personatge. Vertigen Paulo reconeix que quan li van oferir el projecte va tardar més de sis mesos a acceptar-lo. «Em feia vertigen tocar aquesta novel·la», explica. «Hi vaig donar moltes voltes i vaig saber que la faria perquè em fascinava el personatge de l’Alice, crec que connecta molt bé amb el meu cine, tot i que vaig tenir clar des del principi que no seria possible si no tenia Bárbara Lennie al meu costat». Per sort, l’actriu, que ja havia treballat amb el director a ‘Contratemps’, va acceptar fins i tot abans que estigués llest el guió, una adaptació que ha portat a terme el mateix Paulo amb el dramaturg Guillem Clua. «Vam estar molt temps fent voltes a com estructurar-la, quin seria el punt de vista que hi aportaríem, perquè el més difícil era saber com abordar-lo». Al final van tenir clar que el nucli fonamental no podia ser cap més que Alice Gould. «Mai havia fet una pel·lícula en què anés tan de bracet d’una actriu i hagi viatjat amb ella d’una manera tan intensa», confessa el cineasta. Mai sabem si el director del psiquiàtric està manipulant o no, aquesta és la gran incògnita del personatge, si és bo o dolent Eduard Fernández Però ¿estarà present en aquesta ocasió també aquest toc tan característic de les pel·lícules de Paulo, en què la narració es configura a tall de puzle? «És el més diferent que he fet mai, però sí que hi ha una mica d’estructura, perquè m’agrada jugar amb això i que el públic pugui quedar seduït per la història que li estàs explicant, però també per com l’hi expliques. I amb en Guillem vam trobar la manera de no renunciar a això, però anant un pas més enllà». Alta costura Antonio Valcárcel, responsable del vestuari, reconeix que ha sigut un dels treballs més satisfactoris de la seva carrera, ja que d’una banda havia de retratar l’esfera de l’alta societat a la qual pertany l’Alice, amb vestits d’alta costura i festes sumptuoses i, de l’altra, l’austeritat del centre psiquiàtric. «Va ser una investigació molt complicada perquè amb prou feines hi ha registres d’aquests espais en aquella època. Hi ha un estigma molt gran i és difícil accedir a documentació sobre el que passava allà», explica el figurinista. La psiquiatria és un dels pilars de la pel·lícula, el xoc entre el que és vell i el que és nou, entre les tècniques obsoletes de la medicina franquista i les idees més modernes. Eduard Fernández interpreta Samuel Alvar, com ell diu, l’antagonista d’Alice Gould, el director del centre en què s’interna. «Mai sabem si està manipulant o no, aquesta és la gran incògnita del personatge, si és bo o dolent», explica l’actor, caracteritzat amb un ‘look’ molt dels setanta. «Jo m’he sentit com si estiguéssim rodant ‘Shutter Island’, però amb un matís, que l’obra de Torcuato és anterior, així que no hem de pagar cap peatge amb les comparacions». La influència Paulo esmenta Claude Chabrol a l’hora de parlar d’influències directes, i aquell univers d’intrigues, aquell xoc entre classes socials farcit de terbolesa moral. Sobre l’aspecte contemporani de la novel·la de Luca de Tena, Lennie creu que s’ha fet un exercici de revisió del material. «Toca temes que continuen sent actuals, com la salut mental, els tabús que existeixen al seu entorn, el qüestionament de la dona i la seva estabilitat o inestabilitat, la medicina, el seu costat més científic i teòric, i el més humà». ‘Los renglones torcidos de Dios’ és una producció d’Atresmedia Cine, Warner i Nostromo. Al repartiment també hi figuren Pablo Derqui, Loreto Mauleón, Javier Bertrán, Federico Aguado i Adelfa Calvo i, a l’equip tècnic, Paulo ha tornat a confiar en Bernat Bosch per a la fotografia després de la sèrie de Netflix ‘El inocente’ i en Fernando Velázquez per a la composició de la banda sonora.

‘Los renglones torcidos de Dios’ pren vida al cine

L’especialista en ‘thrillers’ Oriol Paulo adapta la popular novel·la de Torcuato Luca de Tena dels anys 70 amb Bárbara Lennie a la pell de la protagonista, Alice Gould

El més llegit