¿Què se’n va fer del bell Tadzio de ‘Mort a Venècia?

Luchino Visconti sempre va tenir clar qui havia d’encarnar l’escriptor Gustav von Aschenbach quan, el 1971, es va embarcar en l’adaptació de ‘Mort a Venècia’, la novel·la de Thomas Mann centrada en la fascinació que un adolescent exerceix en el madur Aschenbach –convertit en el film en compositor musical– durant una estada a Venècia. Aquest actor era Dirk Bogarde. Però ¿qui podia encarnar a l’adolescent Tadzio, màxima representació d’una icona de bellesa masculina, querubí, adonis i efeb al mateix temps, objecte de desig de l’artista que es debat entre l’adoració que li professa i la moral de l’època? Després de diversos viatges i proves per Hongria, Polònia, Finlàndia, Rússia i Suècia, Visconti es va decantar per un jove suec de 15 anys completament desconegut, Björn Andrésen. Visconti el va definir com el noi més bell del món. Aquest és el títol del documental, disponible des d’aquest dimecres a Filmin, que evoca aquell rodatge. Però no només això. Ha passat mig segle des que ‘Mort a Venècia’ es presentés al Festival de Cannes. ¿Què se n’ha fet durant tot aquest temps del bell Andrésen? El documental de Kristina Lindström i Kristian Petri explora l’abans i el després de la mort veneciana, un fet que va marcar, i no de manera feliç, la vida d’Andrésen, una joguina trencada prematurament. El primer contacte amb Visconti no presagiava res bo. En les proves de càmera d’aquella primera entrevista, al jove se’l veu fràgil i incòmode, pudorós, quan el director italià li demana que es quedi nu de cintura cap a dalt. Per Visconti era el descobriment total: explica que els seus ulls grisos són els del color de l’aigua, com va escriure Mann a la novel·la. Era perfecte per als dos aspectes essencials de la pel·lícula: mirar la bellesa i descriure la perfecció de l’amor. Però el jove venia d’una infància molt complicada. Mai havia sabut qui era el seu pare. La mare va desaparèixer quan tenia 11 anys i temps després va ser trobada morta en un bosc. Es va escapar d’un internat i va viure amb els avis. De fet, va ser l’obstinació de l’àvia que es fes famós el que el va empènyer a actuar a ‘Mort a Venècia’. La major part de l’equip de rodatge del film era homosexual i es diu que Visconti va emetre una nota prohibint que ningú s’acostés al noi. L’actor descriu avui el que va sentir en la presentació a Cannes: «Semblava que tingués un eixam de ratpenats al meu voltant». Andrésen tenia amb Visconti un contracte de tres anys: el director era amo del seu rostre. El que va venir després és molt al·lucinant. L’actor es va convertir en un ídol al Japó, on va fer televisió, publicitat i concerts; el van obligar a consumir amfetamines; va gravar un disc cantant en japonès, i va ser la inspiració europea de diversos manga. La seva nòvia actual, Jessica Vennberg, alguna cosa més que el seu suport emocional, opina que tot allò va ser abús infantil. Joguina trencada I el que va seguir no va ser millor. Un any sencer, 1976, vivint a París amb totes les despeses pagades per homes que volien disfrutar de la seva companyia en llocs públics. Una paternitat malmesa, ja que amb la seva filla Robine manté bones relacions, però el seu fill Elvin va morir a causa de la síndrome de mort sobtada del lactant: Andrésen encara se’n responsabilitza, ja que el nadó va morir mentre ell estava ajagut al seu costat completament borratxo. Després, anys de depressió, alcohol i autodestrucció. Mitjançant films familiars, documentals i entrevistes actuals, el documental recompon l’existència d’Andrésen. El veiem avui amb la seva extrema primesa, barba i llarga i blanca melena, a punt de ser desnonat del seu apartament perquè el té en unes condicions deplorables. Andrésen explica a càmera la seva vida, i tot i que continua trencada, la joguina es recompon una mica: va interpretar un dels habitants del remot i atàvic llogarret a ‘Midsommar’, a la seva Suècia natal. Té avui 66 anys i continua passejant pel costat fosc, ben lluny de l’adolescència alegre de Tadzio a la platja del Lido de Mort a Venècia.

¿Què se’n va fer del bell Tadzio de ‘Mort a Venècia?

Un documental estrenat aquest dimecres a Filmin explica la fosca existència de Björn Andrésen, l’adolescent protagonista de la pel·lícula de Visconti, icona de bellesa masculina, querubí, adonis i efeb

El més llegit