Quan Madrid va sortir de l’armari... fa 100 anys

Fa 100 anys, el mateix Madrid que allotjava la seu del govern dictatorial de Primo de Rivera va donar empara a un grup d’artistes i creadors homosexuals que van aconseguir viure la seva condició sexual amb una visibilitat impròpia per als cànons morals de l’època. Van triomfar amb atrevits xous de transformisme, van lluir ambigus i orgullosos en portades de revistes i diaris, van publicar lúbrics relats carregats de desig entre persones del mateix sexe i es van passejar pels carrers de la ciutat sense ocultar mai la seva diferència. La història de la literatura ha explicat amb pèls i senyals dels amors públics i privats de figures com García Lorca, Luis Cernuda o Vicente Aleixandre, que van coincidir a Madrid en la dècada de 1920. No obstant, en la cultura popular no apareixen referències d’altres creadors amb qui aquestes tres icones de la poesia van compartir temps i sensibilitat en una ciutat que va viure els ‘feliços anys 20’ amb una intensitat i un hedonisme semblants als que es respiraven a París, Berlín o Nova York. Plomes i pols d’arròs Artistes com el transformista de Cartagena Edmond de Bries, la fama del qual era tan gran que ni la reina Victòria Eugènia va voler perdre’s l’estrena del seu xou al teatre de Fuencarral, el setembre de 1920, on cantava melodies múrries cobert de plomes, seda i pols d’arròs. O el seu amic, el polifacètic creador Álvaro Retana, que sempre va jugar a la indefinició sexual en els seus textos i posats, i que va escriure per a De Bries ‘Las tardes del Ritz’, un ‘hit’ de l’època la tornada de la qual repetia a ritme de cuplet: «Qué placer es bailar el fox-trot con un doncel que nos hable de amor». O el pintor i modista José Zamora, que solia perfumar les tertúlies de Vall-Inclán i Gómez de la Serna amb el seu amanerament i els seus ‘looks’ femenins. El relat del segle XX a Espanya sol emmarcar la dècada de 1920 sota l’ombra de la dictadura, la ressaca de la pandèmia de grip i la guerra del Marroc, però passa de puntetes al referir-se a la relaxació moral i de costums que es va viure en certs ambients artístics i intel·lectuals de ciutats com Madrid i Barcelona. Ara, una exposició organitzada per l’Ajuntament de la capital ha rescatat de l’oblit el feliç moment d’efervescència creativa, modernitat i llibertat sexual que va aconseguir gaudir un grup de creadors homosexuals les obres dels quals i trajectòries vitals d’aquells anys semblarien pròpies d’un segle posterior. Sense dissimular La mostra ‘Cuestión de ambiente’, que estarà oberta al públic fins a finals d’octubre, reuneix a l’espai CentroCentro una assortida col·lecció de fotos, cartes, dibuixos, quadros, retalls de premsa i ressenyes biogràfiques d’una dotzena de personatges que van enriquir la vida cultural del Madrid d’aquella dècada sense dissimular la seva condició sexual. A part dels esmentats, l’exposició passa revista a les aventures i creacions de figures com el pintor manxec Gregorio Prieto, amic de Lorca, Cernuda i, sobretot, de Vicente Aleixandre, de qui va ser confident personal sense ocultar mai la seva homosexualitat; o la ballarina lesbiana Carmen ‘Tórtola’ Valencia, una icona del moment que és definida a la mostra com «la dona més fotografiada d’Espanya en aquells temps»; o Antonio de Hoyos, marquès de Vinent, que escrivia novel·les de consum ràpid que van escandalitzar les ments benpensants de l’època, però que malgrat tot presumia: «Penso escriure el que vulgui, treballar el que em sembli i divertir-me tot el que pugui». Transformisme Entre ells van mantenir estretes relacions i era habitual veure’ls junts al cafè de Levante, al Fornos o a la Granja del Henar, on sempre es mostraven amb naturalitat. «Va ser una generació avançada al seu temps que va viure la seva homosexualitat fora de l’armari», afirma Joaquín García Martín, comissari de l’exposició, en què també es pot veure una col·lecció de retrats professionals d’actors de segon nivell posant ufans vestits de dona. «Sorprèn comprovar l’èxit que va tenir en aquells anys el transformisme i en quina mesura l’ambigüitat va ser un element amb què van decidir jugar molts artistes de l’època», diu l’expert. Cent anys després, la mostra aspira a il·luminar una part de la cultura popular que havia quedat silenciada, o almenys sense la seva justa línia en el relat del segle. «També pretén reivindicar un grup d’artistes que es van atrevir a viure la seva llibertat sexual en temps molt més difícils que ara. Van ser els primers moderns d’Espanya», afirma García Martín.

Quan Madrid va sortir de l’armari... fa 100 anys

La mostra ‘Cuestión de ambiente’ reivindica a la capital una generació d’artistes i creadors homosexuals que van viure la seva condició sexual lliurement al Madrid dels ‘feliços anys 20’

El més llegit