«Hi ha coses de què et fa por parlar, perquè no saps què passarà si les expliques. Com allò de donar puntades de peu a la panxa a les embarassades, o allò de disparar-li un tret a un nadó mentre ‘mama-san’ el bressava als braços i li cantava i tot això, o allò de volar-li el cap a un ‘papa-san’ amb un revòlver del 45 perquè ja s’estava morint i així li donaves un cop de mà. T’importava una merda, ho feies, et giraves i te n’anaves. Acabes perdent el cap. [...] No em fa vergonya reconèixer-ho. Sí, ho vaig fer. Al cap d’un temps no em sentia gaire orgullós, però el cas és que ho vaig fer. És el que es fa quan ets allà». És el testimoni oral, sincer i descarnat d’un dels 150 combatents i veterans nord-americans a qui el 1982 un company de generació, Mark Baker, va donar veu, guardant el seu anonimat, a ‘Nam. La guerra de Vietnam en palabras de los hombres y mujeres que lucharon en ella’. Un llibre que insòlitament restava inèdit a Espanya fins a la tardor passada, en què l’editorial Contra va rescatar el que es va convertir des del minut zero en un referent sobre el conflicte.