‘San Elvis, ruega por nosotros’ (Univers), del periodista i crític gastronòmic Pau Arenós, no vol ser un llibre de memòries, ni una sentida elegia pels canvis en l’ofici periodístic, ni una venjança contra la professió ni un exercici de nostàlgia pels tèlexs, les màquines que escopien teletips o els tipòmetres, aquells regles que ajudaven a dibuixar les maquetes de la pàgines. Però part d’aquestes vivències de veterà periodista que afronta la transformació digital sense perdre pistonada camí del cim, «tot i que ara la paret sigui de gel», s’han filtrat en aquesta selecció de reportatges cuinats a foc lent als anys 90. Uns reportatges publicats a la revista ‘Dominical’ d’aquest diari i que ara, enfrontats a la prova del temps, continuen mostrant frescor, descreença i alguna dosi de desvergonyiment. «Aquell era un periodisme més desinhibit i una mica menys crèdul que el que estic llegint ara: textos meravellosos i molt ben construïts, però potser massa previsibles», assegura.