L’estrena de ‘Summer of love’ torna a les pantalles un gènere, el dels documentals de concerts, que va fer especial furor en els anys 70, darrere de l’auge dels primers macrofestivals i de la progressiva inclinació de les grans bandes cap als espectacles de dimensions ciclòpies, però que des de la dècada dels 90 semblava relegat als àmbits del consum domèstic i el festival especialitzat. El que segueix és una selecció d’una desena de títols fonamentals que conté, segur, omissions que alguns lectors jutjaran imperdonables (no figuren, per exemple, aquesta oda a l’excés que és ‘The song remains the same’, de Led Zeppelin, ni el solipsisme entre ruïnes de ‘Live at Pompeii’, de Pink Floyd), però que serveix per traçar, a grans brotxades, l’evolució que ha seguit el gènere en les últimes sis dècades.