Kamtxatka és una península a l’extrem oriental de Rússia, un apèndix entre el mar d’Okhotsk i l’oceà Pacífic, una regió separada del món per la seva geografia, amb carreteres inexistents o impracticables de gener a març, un enclavament que va estar prohibit accedir-hi durant l’època soviètica, fins i tot per als autòctons, per allotjar-hi una base de submarins nuclears. En aquest decorat exòtic, en un paisatge tan bonic com inhòspit, entre volcans, mars de cendra i ramats de rens, situa la seva primera obra la nord-americana Julia Phillips (Nova Jersey, 1989), un ‘thriller’ amb càrrega social en els dominis de Putin.

‘La desaparición’ arrenca amb la imprudència de dues nenes, Aliona i Sofia Golosóvskaia, d’11 i 8 anys, que després de sortir de passeig –la mare es troba treballant– pugen al cotxe d’un estrany amb la promesa de portar-les de tornada a casa seva a Petropàvlovsk, l’única ciutat de la Península. La volatilització de les germanes multiplica els pasquins, els equips de recerca, els rumors, les conjectures... ¿Les haurà llançat a un guèiser? ¿Ha subornat el segrestador algú per ficar el vehicle en un vaixell de càrrega? ¿O les ha matriculat a l’escola d’un llogarret perdut com a filles seves? Res, com si les hagués engolit la tundra.

Veus de dones

L’acció abasta un any, al llarg de 13 capítols en què d’altres tantes dones, més o menys vinculades a les germanes Golosovski, prenen el testimoni i la veu, dones atrapades en una ratera física i mental, totes elles amb una greu carència ancorada a les entranyes: femelles que van anhelar ser mares, mares amb filles que fugen, esposes amb marits absents en alta mar, adolescents amb mares fredes, joves ambicioses que somien emigrar a un altre lloc.

Com en el millor ‘noir’, el detonant narratiu –aquí, la desaparició de les nenes– serveix com a pretext per col·locar la lupa sobre les fissures de la societat en un lloc remot, a 7.000 quilòmetres de Moscou, el centre de poder on es prenen les decisions. S’encadenen a les pàgines el fred, la foscor i la desesperança; l’alcoholisme; el canvi climàtic («ara ja mai neva així»); les diferències de classe entre la població russa i blanca i les ètnies natives siberianes (even, koryaks, itelmens, chucots); l’homofòbia; les diferents formes de violència; el pes del jou patriarcal; la por de l’estranger, dels treballadors procedents d’Àsia Central; la sensació d’orfandat després de l’ensorrament de l’URSS: «En aquell temps no hi havia rodamons, ni pescadors furtius de salmons, ni avions creuant el cel tret de caces soviètics [...]. Però quan el país va canviar, Kamtxatka es va enfonsar amb ell». I aquest últim aspecte té gust de poc; a la novel·la li falta ‘russidesa’, aquest ‘pathos’ específic. L’autora, per exemple, obvia que la Península va ser part del gulag, l’arxipèlag de camps de treballs forçats durant l’estalinisme.

Amb tot, Phillips té pols i un gran instint narratiu. Una novel·la addictiva, una lectura refrescant per a l’estiu.