El cine de monstres rugeix el 2021

Ángel Sala, el director del festival de Sitges, va aixecar la veda a Twitter: El 2021 és l’any d’aquesta evasiva i eficaç variant genèrica anomenada ‘monster movies’. ¿Estarem en una situació semblant a la dels anys 30 del segle passat, quan el crac borsari de Wall Street va crear la icònica ‘King Kong’, en què l’heroïna encarnada per Fay Wray s’embarcava rumb a l’illa del rei Kong després de ser agafada in fraganti robant pomes en una botiga perquè no tenia diners per menjar? ¿O a la dels anys 50, quan van proliferar a Hollywood les pel·lícules de ciència-ficció sobre mutacions animals o humanes producte de la radioactivitat, mentre que en el cine japonès naixia el gran monstre radioactiu, Godzilla, com a record de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki? Godzilla va Kong, Love & Monsters, A Quiet Pkace 2, Monster Hunt, Tomorrow War....las monsters movies dominan el fantástico 2021. pic.twitter.com/jw9xDw6uG8 — Angel Sala (@aangelsala) 5 de julio de 2021 El cine fantàstic i de terror sempre ha reflectit les pors col·lectives de cada època, de ‘La invasió dels ultracossos’ (la guerra freda, la fòbia anticomunista) a ‘La nit dels morts vivents’ (el racisme, Vietnam). Així que en temps de pandèmia i confinament, més estricta o més ‘light’, aquesta proliferació de pel·lícules de monstres pot ser alguna cosa més que una coincidència. Quan el 1931 la gent acudia al cine per veure ‘King Kong’, la idea era evadir-se de la realitat, però la pel·lícula no deixava de ser un reflex deformat dels temors del seu temps. Ara la tornada d’aquest mateix rei Kong i de Godzilla, convertit en la seva nèmesi radioactiva, podria estar en una situació semblant. Passarem una mica de por i una estona d’agitació veient dues criatures impossibles clavant-se mastegots per oblidar que la Covid-19 i les seves variants continuen cometent estralls. El nou MonsterVerse La idea d’enfrontar Godzilla amb King Kong no és nova d’aquest any. La combinació pertany al denominat MonsterVerse, una d’aquestes franquícies aglutinants, com el Multivers Marvel, que tant agrada –i tan bé funciona– als estudis cinematogràfics nord-americans. A un geni de les barreges exitoses se li va acudir que ajuntar les dues criatures més enormes i icòniques del cine fantàstic podia donar més rèdit que unir Predator amb Alien, per exemple. Després de dues pel·lícules que renovaven al mite japonès, ‘Godzilla’ (2014) i ‘Godzilla, rey de los monstruos’ (2019), i una de centrada en la criatura creada per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack al film de 1931, ‘Kong: L’illa Calavera’ (2017), la batalla campal entre tots dos es va convertir, en la seva estrena el mes de març passat, en una de les fites de la cartellera postconfinament. Era bastant lògic que també caigués ‘Un lugar tranquilo 2’, en què l’amenaça monstruosa és més suggerida que exposada a la gran pantalla, atès el bon rendiment que va obtenir la primera entrega, realitzada pel mateix John Krasinski. Va arribar als cines a mitjans del juny passat, disposada a quedar-s’hi durant una llarga temporada: als Estats Units, la Xina i Austràlia, en tot just dues setmanes, havia recaptat ja gairebé 70 milions d’euros. D’una banda, l’espectador desitja tornar al cine i tenir l’oportunitat de veure per igual pel·lícules independents, comèdies, petits drames i el que ara ja són ‘blockbusters’ sense pretendre-ho. De l’altre, aquest tipus de productes acostuma a atraure l’atenció massiva. S’ha de fer molt malament perquè, en les circumstàncies en què ens trobem, amb restriccions d’aforament i cancel·lacions i retards d’esperades estrenes, no funcionin. Godzilla i King Kong són les criatures més rellevants del cine de monstres –sempre que no incloguem aquí el monstre per excel·lència procedent de l’espai exterior, el vuitè passatger de la pel·lícula de Ridley Scott, dissenyat per H. R. Giger amb la seva boca metàl·lica, cap de cogombre i llarga cua–, però no les úniques. En els pròxims mesos tindrem a la nostra disposició, via cine o ‘streaming’, noves criatures de temps remots, o no tan llunyans. Algunes, però, ja han sigut estrenades, cas de ‘Monster hunter’ (2020), adaptació a càrrec de dos especialistes en les adaptacions de videojocs al cine, el director Paul W.S. Anderson i l’actriu Milla Jovovich (‘Resident evil’), de la sèrie de videojocs de rol per a PlayStation 2 en què monstres inimaginables sorgeixen de l’interior de mars de sorra o es mouen, com en ‘Un lloc tranquil’ i la seva seqüela, atrets només pel so. ‘De amor y monstruos’ ja ha recalat a Netflix, i ‘La guerra del mañana’ està disponible des del 2 de juliol passat a Prime Video, per satisfer paladars exigents de la ciència-ficció amb monstres en la línia d’un film en el seu moment tan controvertit com ‘Starship troopers: Les brigades de l'espai’ (1997), de Paul Verhoeven, en què els cadets militars del futur lluitaven contra una raça d’insectes gegants i depredadors. No tot és Hollywood en l’univers de les ‘monster movies’: estrenada el març passat,la pel·lícula russa ‘Sputnik’, d’Egor Abramenko, recollia la idea d’‘Alien’ sobre el paràsit de l’espai que creix a l’interior del cos humà i es converteix en una criatura viscosa i assassina. I al món de l’animació, Walt Disney va presentar, a la seva mesura infantil, ‘Raya y el último dragón’, en què les relacions entre humans i dracs té poc a veure amb ‘Joc de trons’. Els pròxims mesos ¿Què ens espera en els pròxims mesos? A ‘The devil below’, de Brad Parker, uns joves a qui els agrada explorar territoris desconeguts descobreixen una criatura dorment a les muntanyes Apalatxes. El tema recorda a aquelles antigues i encantadora sèries B produïdes per Roger Corman en què alpinistes, submarinistes, turistes o criminals en fuga es topaven amb criatures amagades en grutes o fons marins, com ‘La bestia de la cueva maldita’ (1959) i ‘El monstruo del mar encantado’ (1961). L’abril passat es va estrenar als Estats Units ‘Ape vs. Monster’, que ja ha sigut considerada un ‘mockbuster’ de ‘Godzilla vs. Kong’, és a dir, una pel·lícula més aviat barata i fins a cert punt còmica, per no dir ridícula, realitzada de pressa i corrent per rendibilitzar l’èxit d’una altra producció. En això vam tenir a Espanya uns autèntics ‘genis’, els germans Calatrava, que van començar a rodar a les ordres de Manuel Esteban ‘El ete y el oto’ (1983) quan ‘E.T., l'extraterrestre’ s’estava convertint en un gran èxit a la taquilla; la van tenir llesta quan el film de Steven Spielberg encara era a les sales. No estaria malament que algú decidís fer una adaptació del còmic de Mark Schultz ‘Xenozoic tales’, autèntica immersió ‘vintage’, escrita i dibuixada el 1987, en el cine de criatures prehistòriques a partir d’una trama clàssica i postapocalíptica. Allà hi ha matèria excel·lent per a una bona pel·lícula de monstres. 5 ‘monster movies’ de nou encuny ‘La guerra del mañana’ (Chris McKay, 2021) Ciència-ficció. Monstres extraterrestres. Viatges pel temps. Una combinació que gairebé sempre funciona bé. Chris Pratt, superheroi a les pel·lícules de ‘Guardianes de la galaxia’ i altres films Marvel, encarna un professor d’institut reclutat en el temps present, entre molts altres ciutadans, per viatjar armat al futur, a l’any 2051, i ajudar en la lluita contra una espècie alienígena de força mortal i descomunal que ho està arrasant tot. Més entretinguda que amb substància, i sustentada en els seus efectes especials, a estones sembla no prendre’s massa seriosament a si mateixa. Disponible a Prime Video. ‘Godzilla vs. Kong’ (Adam Wingard, 2021) Adam Wingard, exponent del terror ‘lo fi –‘Tu ets el següent’, el film col·lectiu ‘V/H/S’– es passa al ‘blockbuster’ amb l’enfrontament èpic entre Kong i Godzilla. El seu hàbitat és un planeta en què la resta de les criatures no li van al darrere. Malgrat el despropòsit, té gràcia. Disponible a Apple TV, Rakuten, Prime Video, Movistar +. ‘De amor y monstruos’ (Michael Matthews, 2020) El món ha sigut devastat i està regit per criatures monstruoses de diferent tipus. El protagonista és un adolescent que, desitjós de reunir-se amb la seva exnòvia, abandona la seguretat el búnquer on viu. Dirigeix el sud-africà Michael Matthews, un paio amb sentit de l’humor: té un curt titulat ‘Apocalypse now now’. Disponible a Netflix. ‘Un lugar tranquilo 2’ (John Krasinki, 2021) Estrenada amb un any de retard a causa de la pandèmia, la segona entrega d’aquesta inquietant història, en què les persones han de callar i no fer soroll per evitar l’amenaça dels monstres que han envait la Terra, proposa nous racons, no es limita a explotar l’èxit de l’anterior i deixa la porta oberta per a una altra continuació. Disponible en sales de cine. ‘Sputnik’ (Egon Abramenko, 2020) El Kazakhstan, 1983. Un mòdul espacial soviètic es precipita contra el terra. Alguna cosa o algú ha alterat el comportament de la nau. Revisió d’‘Alien’ amb el mateix decidit protagonisme femení, allà la tinenta Ripley i aquí la científica Klimova, enfrontada a un paràsit xenomorf que consumeix les seves víctimes humanes a la nit. Disponible a Movistar +.

El cine de monstres rugeix el 2021

Aquest any està sent especialment generós amb les ‘monster movies’, un gènere que mai cessa i que, al llarg de la història, ha trobat més ressò en temps de crisis econòmiques i socials

‘Godzilla vs King Kong’: 5 claus d’un superèxit monstruós al rescat del cine

El més llegit