Lola Índigo: «No faig cançons feministes: soc una feminista que fa cançons»

¿Què li agrada de ‘La niña’? Que és una altra part de mi que no té res veure amb ‘Aquelarre’ i el que he fet abans. És la pura essència del que he anat mamant quant a música i la cultura pop. ¡MTV! És Missy Elliot, Wenster Fanny, Spears, Christina i és jo. En què m’he convertit. Hi ha reggaeton, guitarra elèctrica... ¿Volia que fos variat? És una barreja de tota la música que he sentit amb el so de Lola Índigo, que és la melodia que li hem ficat a la gent al cap durant quatre anys (riu). ¿‘La niña de la escuela’ és la història de la revenja d’una nena a qui li deien grassa? La revenja dels ‘nerds’ (riu). Tots hem sigut en algun moment de la vida una mica inadaptats. Quan et dediques al món d’art és que no estàs gaire bé del cap. Almenys. no t’adaptes gaire bé al que està establert. ‘Culo’ parla d’apoderament femení. ¿Què vol explicar? Que he hagut de pencar per tenir el que tinc. És una manera divertida d’explicar: si vols això has de pencar. Tu ara vols estar amb mi perquè tinc aquest cul. Que no és el cul per si mateix, és el meu èxit. I si vols aquest cul, has de treballar. No pots ser una punyetera paparra. Cultiva un reggaeton feminista. Jo no faig cançons feministes: soc una feminista que fa cançons. No sé ser d’una altra manera. Igual que hi ha una cançó que es diu ‘Khila’, que la dedico a una dona perquè tenia sentiments i em surt dir-ho. No ho planejo. El mateix amb l’apoderament. La seva preferida és ‘Spice Girls’. Aquí parla de la soledat de l’artista. ¿La nota? Sí i no. Perquè just quan m’acabes de contactar per Zoom acabava de parlar amb els meus amics del poble, que estan molt presents en la meva vida. Estic molt connectada amb tot el que jo soc. Tinc l’arrel a la terra molt endins. I tot això que em passa són uns núvols meravellosos en què jo pujo i baixo, però no m’hi quedo. Això queda clar, perquè no se separa de les seves noies. Les seves ballarines. Són les meves millors amigues i no poden ser unes altres. Soc molt fidel a la gent que va celebrar amb mi quan em van començar a passar coses bones i va confiar en què volia fer. Per això és un equip molt unit. És que vam créixer junts. A l’àlbum hi ha moltes col·laboracions. ¿Li agrada treballar en equip? Sí, perquè jo he crescut amb això. Si escric una cançó com ‘La llorera’, que és una cosa que em passa en un moment que estic sola i és una cosa molt personal, és una altra cosa. Però és una cançó de festa, com més gent a l’estudi més divertit. Més es balla. Ha tornat als concerts. ¿Els trobava a faltar? Moltíssim. Des que va passar la pandèmia pujo a l’escenari amb més ganes, més ràbia i més confiança. Perquè he après a valorar la posició que el públic m’ha donat. Al principi tenia moltes inseguretats i notava que m’havien empès a l’escenari sense saber molt bé què fer. I arran de l’aturada va ser com: aquest és el meu lloc. I estic començant a disfrutar de les coses. Perquè cal disfrutar. No em puc ratllar, perquè he lluitat tota la vida per aconseguir això. No és gaire habitual que la dansa estigui en ‘prime time’ a la tele. ¿Ha disfrutat molt amb ‘The dancer’? Ha sigut el regal de la meva vida. És com un vestit a mida per mi. I penso que farà molt pels ballarins i la indústria de la dansa a Espanya. El meu somni és tenir una escola. Llavors, que aquest programa provoqui que la gent ompli les escoles de ball m’omple l’ànima. Veure com creix una cosa cultural a la televisió i poder posar el meu gra de sorra és meravellós. A més, no ha hagut de jutjar. No. No era jutge, sinó ‘coach’. He estat donant-los suport, protagonisme, oportunitats. Enaltint el millor de cadascú. En el seu moment va ser jutjada. I va ser la primera a sortir d’‘OT 2017’. ¿Li han dit que es van equivocar? ¿O va ser millor així? Tots tenim un procés i un camí diferent. Jo volia ser-hi perquè hi havia molts artistes i volia aprendre a cantar millor. Jo ballava i tots els meus companys havien anat al conservatori. O havien estudiat un instrument o cant. Jo era la diferent. El meu camí va ser diferent i em va tocar estudiar més cant quan vaig sortir del programa. El meu procés ha sigut el que ha sigut i ha sigut meravellós. «El que passa convé», que diu Rafa Méndez. Doblarà el personatge de Lola Bunny per a la seqüela de ‘Space Jam’. I a Twitter l’han acusat d’intrusisme. Va ser decisió de Warner Pictures. La seva idea era tenir una persona pública. I tenien moltes ganes que ho fes jo. Em van trucar per fer un càsting. M’hi vaig preparar, vaig estudiar per internet, em vaig buscar un ‘coach’ de doblatge, perquè necessito estar preparada per a les coses que es presenten. Vaig estar esperant com una boja, com una nena un regal de Nadal, perquè la Warner Pictures dels EUA havia de donar el vistiplau. I d’aquí em van trucar per dir-m’ho, moment que recull el vídeo que hi ha a Twitter. ¿I projecta fer alguna cosa d’interpretació? Vaig estar fent un curs, perquè em van trucar per a un parell de càstings, que al final no van sortir. I vaig pensar que havia d’estar preparada. Quant a l’intrusisme laboral, a mi mai m’havia passat pel cap. Jo no he caigut al món sent Lola Índigo. Portava molts anys treballant de ballarina i he fet molts càstings en què han agafat noies que no tenien la formació que tenia jo, però eren models guapíssimes i més altes i primes, quadraven millor per a la cosa, i si en aquest treball les consideraven aptes, a mi mai se’m va acudir boicotejar ningú, i menys públicament. ¿Pensen que és una enxufada? Al final és una decisió de l’empresa i en moltíssims càstings m’han dit a mi que no. Per això em va xocar molt. Hi havia molts comentaris tipus: és que tens una posició privilegiada. Ja, però és una posició per la qual porto lluitant molts anys. I m’han dit que no a càstings, m’han acomiadat havent firmat el contracte. M’han estafat, m’han fet de tot. Jo estava molt iusionada i no m’esperava això. I vaig pensar: hi ha d’haver algú que se n’alegri per mi. I n’hi ha. Jo intento ser honrada i preparar-me per a les coses que venen.

El més llegit