La melancolia o la depressió és un dels ingredients primordials de la literatura i com a tal és molt difícil aïllar-la en novel·les i relats, ja sigui perquè els posa en funcionament o perquè hi construeix narracions metafòriques. Molts autors i autores van tenir depressió, com Albert Camus, Franz Kafka, Herman Hesse o Ernest Hemingway, però només alguns van decidir fer un pas al davant per il·luminar el pou negre de la seva experiència, o el «gos negre», com l’anomenava Winston Churchill, i transformar-lo en llibre. Al costat dels locals i recents ‘Hombres que caminan solos’, de José Ignacio Carnero, i ‘Fármaco’, d’Almudena Gómez, oferim una llista de llibres que pot arribar a incomodar però que sens dubte procura el consol de la comprensió.