Té molt sentit que, en la seva primeríssima escena, la pel·lícula inaugural de la 74a edició del Festival de Cannes ofereixi un virtuós pla seqüència en el qual els seus actors literalment es converteixen en personatges mentre canten amb alegria una melodia titulada ‘So may we start’ –la traducció podria ser ‘És hora de començar’– que sona a electritzant crida a la mobilització. I té sentit no només perquè, en efecte, amb ella el certamen francès torna a la càrrega, malgrat la calor del juliol i les restriccions sanitàries; també perquè fa la sensació que, per a Leos Carax, cada pel·lícula és un renéixer. ‘Annette’ és el seu sisè llargmetratge en 36 anys –l’únic fins ara rodat en anglès– i només el primer des de ‘Holy Motors’, aquell treball monumental i sublim que, inexplicablement, el 2012 va completar la seva participació en aquest festival sense ni tan sols entrar en el palmarès.