L’altra tarda, amb la fresca, el fantasma de la biblioteca va abandonar la seva casa per disputar, amb el majordom de l’hotel, una partida d’escacs a la veranda. Com que l’espectre s’entesta sempre a jugar amb les blanques, esculpides en ivori, a l’enravenat senyor Stevens no n’hi queda altra que fer-ho amb les negres; o més ben dit, les peces vermelles, tallades en exquisida espinel·la de Birmània. Així va ser com, aquest últim diumenge, a l’ombra malva i perfumada de les glicines, entre xarrups de sarsaparrella gelada, va aflorar a la xerrada la idea que reverbera en l’aire un renaixement de la literatura fantàstica i sobrenatural, un ‘revival’ del terror, si és que alguna es va dissipar.