En la seva 74a edició, que arrenca d’aquí poques hores, el Festival de Cannes promet ser més o menys el que ha sigut en els últims anys, almenys en determinats aspectes. El certamen, per exemple, tornarà a transcórrer condicionat pel seu conflicte amb Netflix, i per una presència de talent femení en la programació que molts consideren insuficient. I alhora, per descomptat, el festival afronta l’edició més estranya de la seva història a causa de la pandèmia. Excepcionalment té lloc al juliol i no al maig, i els seus assistents estaran sotmesos tant a constants controls sanitaris com a l’ús protocol·lari de mascaretes. Les dificultats logístiques imposades pel virus probablement aconsellessin una programació més reduïda que de costum però, en canvi, Cannes ha decidit reivindicar-se amb una selecció monumental –i francament, inabastable– de pel·lícules, entre les quals és impossible escollir una desena de títols destacats sense caure en oblits flagrants. Tingui’s això en compte a l’hora de valorar la llista que aquí proposem.