Festival de Cannes: el hàndicap de ser directora i guanyar la Palma d’Or

Han passat tres anys des que el director artístic del Festival de Cannes, Thierry Fremaux, va firmar un compromís per promoure la paritat de gènere en el marc del festival, després d’una sèrie de protestes feministes que únicament van posar de manifest l’evident, l’escassa presència de pel·lícules dirigides per dones a les seccions competitives. No obstant, en aquesta primera edició després de l’esclat de la pandèmia, els números continuen sense quadrar. Tan sols quatre dels 24 films que opten a la Palma d’Or escapen al domini patriarcal: ‘The story of my wife’, de l’hongaresa Ildikó Enyedi; ‘Bergman Island’, de Mia Hansen-Løve; ‘La fracture’, de Catherine Corsini i ‘Titane’, de Julia Ducournau. Nota: mai més de quatre pel·lícules amb dones rere de la càmera han coincidit a la Secció Oficial en un mateix any. Si comptem la nova secció Cannes Premiere, les pel·lícules fora de concurs i ‘Una cierta mirada’, la xifra ascendeix a 20 títols d’un total de 71. Així en les sessions especials trobem una barreja molt eclèctica, des d’‘Aline’ el biopic de Céline Dion dirigit i protagonitzat per Valérie Lemercier a ‘Cow’, documental sobre dues vaques d’Andrea Arnold. A més, dos intèrprets com Noémie Merlant (‘Retrato de una mujer en llamas’) i Charlotte Gainsbourg debuten en la direcció, aquesta última a través d’un documental en el qual homenatja la seva mare, Jane Birkin, utilitzant un joc de miralls entre les dues. El seu títol, ‘Jane par Charlotte’. En la Setmana de la Crítica trobem l’únic llargmetratge espanyol en el marc del festival, firmat per la catalana Clara Roquet. Després de coescriure juntment amb Carlos Marqués-Marcet ‘1.000 km’ i ‘Los dies que vindran’, participar en els guions de ‘Petra’, de Jaime Rosales o ‘L’Ofrena’, de Ventura Durall o dirigir alguns curtmetratges com ‘El adiós’ o ‘Les bones nens’, ara presenta la seva òpera prima, ‘Libertad’, una ‘coming-of-age’ que reflexiona sobre les diferències de classe i els prejudicis a través de la relació d’amistat entre una preadolescent i la filla de la dona colombiana que s’ocupa de la seva àvia amb Alzheimer (Vicky Peña) i en general de tota la casa. La Quinzena dels Realitzadors, una altra secció independent que es desenvolupa durant el festival, projectarà 10 treballs dirigits per dones entre 24 títols en total. Entre els quals, el més nou de la britànica Clio Barnard (‘Ali & Ava’), així com diversos debuts interessants, com el de la costa-riquenya establerta a Suècia Nathalie Álvarez Mesén (‘Clara Sola’) o la joveníssima Luàna Bajrami, que amb vint anys i després de participar com a actriu en pel·lícules com ‘La última lección’ o ‘Retrato de una mujer en llamas’, firma el seu primer llargmetratge, ‘La colline où rugissent les lionnes’, centrada en l’univers ‘teen’, que també constitueix la base de ‘Future’, tot i que en clau documental i firmada per Alice Rohrwacher (juntament amb Pietro Marcello i Francesco Munzi). A més, es projectarà la segona i esperada part de ’The Souvenir’, de Joanna Hogg, de nou protagonitzada per Tilda Swinton i la seva filla, Honor Swinton Byrne. Tornant a la competició oficial, totes les directores seleccionades havien ja participat en el festival en alguna de les seccions, tot i que l’única que alguna vegada va optar a la Palma d’Or va ser Catherine Corsini, fa vint anys, amb ‘La répétition’. Ara, després de firmar formidables títols, com ‘Un amor de verano (La belle saison)’ o ‘Un amor imposible’, torna a la primera fila amb ‘La fracture’, protagonitzada per Valeria Bruni Tedeschi i Marina Foïs. La veterana Ildikó Enyedi va guanyar la Càmera d’Or el 1989 amb ‘Mi siglo XX’ i ara, després de guanyar l’Os d’Or de Berlín amb la seva anterior pel·lícula, ‘En cuerpo y alma’, presenta ‘The Story of my Wife’, basada en la cèlebre novel·la de l’escriptor hongarès Milà Füst, que protagonitza Léa Seydoux i Louis Garrel. Mia Hansen Løve també va participar en ‘Una cierta mirada’ con ‘Le père de mes enfants’, aconseguint el Premi Especial del Jurat, i ara homenatja Ingmar Bergman en la metacinematogràfica ‘Bergman Island’, rodada a l’illa de Farö on vivia el cineasta, i en la qual apareix Mia Wasikowska, Vicky Krieps, Tim Roth i que inclou un cameo (amb frase) del director artístic del CCCB, Jordi Costa, que encarna un crític de cine. Finalment, la benjamina d’aquest quartet, Julia Ducournau presenta ‘Titane’ després de revelar-se com una de les grans renovadores del terror contemporani en clau femenina amb ‘Crudo’. La seva nova obra també conté bones dosis de virulència a través d’una estètica visual devastadora i sembla destinada a convertir-se en una de les propostes més radicals i discutides de l’edició. Mai està de més recordar que, fins al moment, tan sols una directora ha guanyat la Palma d’Or: Jane Campion per ‘El piano’. I només dues dones han guanyat el premi a la millor direcció: la soviètica Iúlia Solntseva el 1961 i Sofia Coppola fa quatre anys amb ‘La seducción’. L’única selecció en la qual el nombre de dones superarà el d’homes en aquesta edició serà la del jurat oficial. Spike Lee exercirà com el president, i estarà envoltat de tres homes i cinc dones: Mati Diop, Mylène Farmer, Maggie Gwyllenhaal, Jessica Hausner i Mélanie Laurent.

Festival de Cannes: el hàndicap de ser directora i guanyar la Palma d’Or

Malgrat les campanyes d’igualtat, el Festival de Cannes segueix sense entreveure la paritat, sobretot en la seva Secció Oficial, on només trobem quatre pel·lícules dirigides per dones.

El més llegit