Padrissa impacta a Sicília amb unes ‘bacants’ feministes

Itàlia es desperta del malson de la Covid-19 i es retroba amb els seus festivals aquest estiu després de més d’un any llarg de sequera cultural en viu i en directe. El veterà festival de Siracusa (Sicília), amb més d’un segle d’existència –recolzat per la Fundació INDA (Institut Nacional de Teatre Antic)– va acollir en la seva tornada una moderna i sorprenent producció de ‘Les bacants’, d’Eurípides, dirigida per Carlus Padrissa, codirector de La Fura dels Baus, al magnífic Teatre Grec de la ciutat. Els seus orígens es remunten al segle V aC quan va arribar a allotjar 15.000 espectadors. Avui dia la seva capacitat és de 5.000, tot i que per precaució davant la pandèmia, només es van habilitar 3.000 entrades. El públic va aplaudir amb fervor la visió feminista i actual de ‘Les bacants’ –la primera tragèdia grega teatral en la trajectòria d’un director que va muntar l’òpera ‘Electra’–, amb un Dionís interpretat per Lucia Lavia, una actriu molt popular a Itàlia. L’aplaudiment va ser per a tot l’elenc però en especial per a la quarantena de joves estudiants de l’acadèmia teatral de la Fundació INDA. Ells van integrar el cor de les bacants en un bateig professional que els ha portat a situar-se físicament a molts racons del teatre, fins i tot, penjats d’una immensa grua. Rap i Battiato Antiguitat i modernitat van dialogar tant en el vestuari de Tamara Joksimovic com en la posada en escena en què apareix fins i tot un raper interpretant una part del text. No va ser l’únic cop d’efecte del muntatge que va desplegar tota mena de recursos musicals –amb un record per al cantautor sicilià Franco Battiato, mort aquest any–, de llum i escenogràfics per actualitzar aquesta obra estrenada l’any 405 abans de Crist, quatre anys després de morir el seu autor. L’escenari il·lustrava l’arbre genealògic del rei de Tebas, –una ajuda extra per als profans en mitologia grega– sobre el qual es van desplegar tota mena d’efectes i imatges tant poètiques com simbòliques. Va impactar l’entrada de Dionís, el déu del vi i els plaers terrenals, representat per una enorme escultura metàl·lica que travessa un gran cap, representació del raciocini i la ment del rei Penteu, incapaç de reconèixer la necessitat de l’ésser humà d’entregar-se al gaudi de Dionís-Bacus per als romans, per alliberar-se dels seus mals amb rituals que portaven a la bogeria i l’èxtasi. També va sorprendre la recreació del seu naixement representat per una figura articulada de grans dimensions (Sémele) suspesa per una enorme grua, la mateixa que va fer possible tota una sèrie d’impressionants amalgames de cossos i formes aèries. Dones apoderades Tempestuosa de vegades, còmica d’altres, l’actriu principal va captivar amb la seva àmplia gamma de registres al costat d’un repartiment en què van destacar, entre altres, el veterà Antonello Fasari com Tirèsies, l’endeví amb uns braços que sortien dels ulls d’una immensa màscara per destacar la seva ceguesa; Stefano Santospago com Cadme; i Ivan Graziano com Penteu, el rei tebà que es nega a reconèixer Dionís com una deïtat. El cor de bacants va despuntar des del primer moment amb la seva energia i força quan van aparèixer com una horda salvatge dalt les grades i van baixar a l’escenari provocant el públic. En un altre moment es van manifestar amb pancartes i consignes en castellà: «‘Todos somos Baco’». En un altre moment Dionís va pronunciar: «‘Yo defiendo a mi madre, a la mujer, la hija, la hermana, la guerrera, la compañera’». El muntatge de Padrissa sintonitza amb les protestes contra els feminicidis i la violència de gènere a Mèxic de fa dos anys, que van esclatar quan preparava aquesta producció. Les imatges del desenfrè no van ser gaire explícites. Padrissa va optar per suggerir a través de detalls, moviments i coreografies, terrestres i aèries, deixant volar la imaginació de cadascú al sentir la narració de les escenes més luxurioses i caníbals. ‘Les bacants’ es representarà fins al 20 d’agost alternant-se amb dues obres d’Èsquil: ‘Les coèfores/Les eumènides’, en una elegant i hivernal posada en escena de Davide Livermore i ‘Els núvols’, d’Aristòfanes, dirigida per Antonio Calenda. Altres festivals italians compten amb presència catalana aquest any. Aquest dilluns i dimarts la Biennal de Teatre de Venècia acull ‘The Mountain’, de l’Agrupación Señor Serrano, estrenada al Grec fa un any.

El més llegit