«Van obligar una infermera russa a injectar-nos a la vagina o, més ben dit, al coll uterí, un líquid que ni ella mateixa segurament sabia el que era. Al sortir de la maleïda infermeria, d’entre les cames em queien unes gotes grogues que m’anaven cremant la pell». Així recordava Alfonsina Bueno com va ser utilitzada pel doctor de les SS Karl Gebhardt com a conillet d’índies quan va arribar, el 1944, a Ravensbrück, camp de concentració al qual van ser deportades 132.000 dones capturades en 40 països. Les greus seqüeles ginecològiques d’aquell verí van acompanyar de per vida, després de diversos passos per quiròfan, aquella republicana nascuda a Saragossa i criada a Berga que va veure com els alemanys «mataven a pals una noia» fins a deixar-la feta «trossets». «Antifeixista, amant de la pau i de la llibertat», com ella mateixa es descrivia, sempre va guardar rancor als nazis, assenyala la seva neta, tot i que «eludia qualsevol pregunta» sobre la Segona Guerra Mundial i callava i es refugiava a la seva casa, envoltada d’animals.